Borneo diaries Days 24 & 25, Biduk-Biduk, BidukBiduk, Biduk Biduk, beach hidden paradise, east Kalimantan, not in lonlyplanet :D


I’ll indulge and write this in English because it has to be shared with the world! Catalans are not enough to conquer this :P.

There is no way in which I can overstate how perfectly beach paradise Biduk-Biduk is, and I been in Majorca, Menorca, Guadaloupe, Tenerife, Nicaragua pacific coast, Phu Quok island, Vietnam coast. The fact that I just met it without expecting it might bias me, but still there is no way I can exaggerate using mere words and photos.

Where to start? lone trees hundreds of meters inside the sea? that’s a peculiar image, but it is just part of the turquoise cristal waters touching long white coral beaches, that at low tide are hundreds of meters wide (thus explaining the trees). Around 40km of tall coconut trees beach road. Villagers fantastically smiling, helpful, eager to interact, living in beach houses with grass lawns perfectly trimmed by the cows and goats that wander around. Beach cows. Evening mixed gender volleyball.

That’s the general 40kms image, broken only by some mangroves forests that extend on the beach, specially on the coast facing east. That makes it even more interesting on high tide as you have unique forested beaches with fresh/salt water mix, and walking tree climbing fish that jump over the water! yes, you entered a nature documentary.


If that’s not good enough there are beauty spots, local attractions and 3 small islands (from Teluk Sulaiman to Sugeindin pulau; a group of 7 Indonesians paid 150k rupiah per person 3h excursion), this would keep you entertained!

These spots include 2 or 3 medium sized rivers with complete transparent cool fresh water (the first wide river with clear waters that I see get to the sea!). One of which, Labuan Cermin (pronounced labuan jambir) has a boat service (quite expensive I heard) that drives you to a turquoise lake that has a top layer of fresh cool water and a bottom layer of salt warm water. That’s supposed to be the main attraction here, but I saw no tourist there ūüôā


Other attractions include what can be seen on the map. Accessible are the rocks beach (pantai batu dua), literary 2 rocks beach, and Labuan Cermin harbour, full of delightful fishing vessels and cristal waters. You can do long walks, get a bicycle or moto (I still don’t know how, my host simply offered me a motorbike but I took the bicycle :D) or hitch a ride, really easy to do with the locals eager to help you.


The roads are well paved and virtually flat! And the tidal beach has so fine sand and so compact that you can ride your bicycle in there (but still becomes tiring after few kms). Seeing the fast running crabs moving fast as you pas has no price ūüėÄ


For the southern spots there is need of transport because the road is not paved, but mostly because of the lack of transport to hitchhike and long distances to walk. I guess there are no villages, or only few on that road. The road is not signaled at all. The coordinates of the entrance are:
1.173659 118.76805

I didn’t have the time to explore the waterfalls and cave, but I figure it would be close to impossible to find without a guide as there is no signaling… Something fun discovering ūüėČ
This area is surrounded by sizeable mountains, 400m tall at least, so there is also a hike to be done!

There are at least 5 or 6 accommodations that I could see, stretched for few kms (hotels, losmen, guesthouses, homestays). I don’t know the prices as I planed to camp but was invited to a policeman house :). It shall be local price as the only tourism that I seen seems Indonesian (all the tourism in I’ve seen 3 days amounts to just one lone traveler, the 7 people group and 2 girls taking pictures). The info and signs are only in Indonesian, except for few “welcome”.

If still the accommodation is over budget you can hang your hammock in between 2 coconut trees, or if it rains, camp anywhere, or pick an empty or in construction house. Or just like me, law of solo travelers, let things happen and you might get hosted by a local ūüėÄ


But not all is perfection in paradise, few things missing:

Hammocks! There are non, a beach paradise without hammocks is not complete, but that has easy solution (specially when I’m carrying one :D).

Backpackers community. That might seem like a good thing but there is plenty of room to be alone if you wish, so having someone interesting to talk with (backpackers usually are) would be a good distraction. Also backpackers means books! and books are the best company in this environment.

-There are not many activities. The most engaging that I did involve peeling one or two dozens of coconuts, teaching kids English, climbing sea trees, teaching kids how to swim, selecting and unloading landsat fruit from cargo ships, fishing with a hook and swimming with kids in between the cargo boats. Last but not least, hitchhiking a boat to Sulawesi (the reason I came here, more on that on the next post ūüôā

Despite these, and being aware that they are not everyday activities for many, extra distractions by fellow travelers are welcomed, specially for long stays. That’s why I’m writing this, this place could easily be a backpacker paradise ūüėÄ

Internet. On the no distractions side, there is no internet connection trough 3G, although there might be some internet cafe, ask around but don’t expect high speed… I did get 1G in certain areas for a working instant message (text only) communication.

English . Don’t expect anybody to speak more than few words in English if at all ūüôā

Trash collection. The trash on the floor is not widespread luckily, but you do spot it here and there.

Transport. As far as I’ aware there is nothing like a bus, and the road connecting here to Tanjung Redeb (the closest city) is not even in google maps (but it is on openstreetmaps for most of the track). It is quite bad for the first 100kms or so. I Hitchhiked here the 250kms in 6 or 7h. If you have your own transport this is an ideal destination. And it might be that there are some boats to Tarakan, but I’m not sure.

-No easy swimming at the afternoon. In the equinoxes the tide is maximum and minimum in the equator, specially in new moon.That means that for low tide (afternoon to evening) the water is hundreds of meters from the shore. It’s a nice walk with plenty of sea life (fish, running and burring crabs, sea stars), but the hard noon equatorial sun reflected on the white sand has no clemency. Still the morning and evening swims are amazing, and you can get yourself in one of the rivers for noon, or simply nap on a coconut tree shadow.

Known future. I don’t see risk of any big development threatening this parts, but nature might. I seen plenty of spots where is clear that storms are eating the coast, therefore some stones and concrete barriers are being build affecting the beauty but protecting the road and houses. I don’t know how fast the destruction is but at some point this is meant to look different.

All in all it’s so amazing that I could not stop greening for hours realizing how luckily I was to be there.


Diaris de borneo, dia 24, paradis al final de la pluja


The more you Travel, the more you survive, the stronger you feel. But you can’t let that feeling get over you.

Plou, crec que des de que he arrivat a Borneo totes o quasi totes les nits a plogut.

M han convidat a quedar-me a la NGO Yoakob tan de temps com vulga. Em tempta la idea, tant que decidisc anar-me’n quan la pluja finalment para un poc. Kalimantan realmet atrapa.

Mr. W, el professor d’angl√®s/agricultor ha vingut mentre esperava que la pluja passara i m’ha dut una botella d’aigua, un desdejuni i pastes. Quan para la pluja em conduix 20km fins a una intersecci√≥ on comence l’autostop.

Estic provant un m√®tode nou per l’autoestop, al mateix temps que alce el polce, meneje amunt i avall l’altra ma. No s√©  s√≠ es casualitat per√≤ el 1r cotxe para. Una fam√≠lia. Uns 40km m√©s en una carretera prou destru√Įda. Em paren i el 2n cotxe em para. √Čs en Bayan que parla un poc d’angl√®s i per sort per a mi t√© la dona a 4h de cam√≠. Cada cap de setmana fa el cam√≠ i hui m’ha arreplegat. Sort perqu√® de les 3h de cam√≠ restant 2h30min plou molt fort. √Čs curi√≥s conduir per una carretera prou mala, en molta pluja, i on les lianes poden xocar en el teu cotxe.

Bayan escolta reagee i ska (indonesi)! √Čs de java per√≤ el pare fa 30anys que est√† ac√≠ i ell 20, perqu√® es guanya millor la vida. Pel que m’ha comentat altres Java, tot i ser mes poblada i desenvolupada, √©s m√©s pobre. Deu ser que la redistribuci√≥ de recursos √©s molt desigual, com a l’Europa del s.XIX i per tant hi ha emigraci√≥  a les “colonies” (les illes grans menys poblades).

Esperant en el taller un cami√≥ ple de restes de palmeres va en la mateixa direcci√≥ i m’arreplega, per deixar-me pocs kms endavant, plou un poc.

Camine prou fins que una moto m’agafa i em du 40km.
Despr√©s no passa ning√ļ per prou fins que el 1r cami√≥ em du fins prop de Biduk-Biduk.


Cap cosa que diga podr√† exagerar com de paradisiac aquest lloc √©s! Kil√≤metres i kil√≤metres de cocorers alineats davant d’una plaja enorme, blanca, d’aig√ľes turqueses que en marea baixa l’aigua retrocedeix centenars de metres.
2 notes, hi ha arbres solitaris en meitat de la mar, centenars de metres endins, i les casetes i cocoters estàn a jardinets en gespa perfectament tallada per baques i cabres.

Un home i el seu net que els faig una foto em duen uns kms, i una camioneta feta pols per√≤ molt inspiradora em du fins un port natural en la desenvocadura d’un riu. All√† em diuen que no hi ha vaixells per  Sulawesi, per√≤  que a un port a 20km hi ha.

A la 1a moto que passa em fa el favor, crec, de conduir-me els 20km fins on estàn els vaixells.

All√†  primer em diuen que no anir√† a Sulawesi fins d’ac√≠ una setmana! Way too much!! despr√©s que en 3 dies un vaixell anir√†, estem a dilluns, em diuen que el dimecres o dijous. B√© si √©s el dimecres puc esperar, despr√©s de tot anar a la seg√ľent ciutat em costara 3 dies com a m√≠nim…

Em vaig fent un pl√† al meu cap. Done voltes pel cam√≠  rodejat de cases i veig un parell de llocs on ouc pasar la nit. A m√©s el 1r est√† a prop d’uns banys p√ļblics i llocs per menjar.

Quan torne al lloc per menjar per llegir o escriure un poc un home em crida que m’unisca a ells. Tenen un angl√®s b√†sic, ell i el seu amic que s√≥n policies. Em pregunten el tipic i quan dic que dormir√© al ras l’home em convida a sa casa. M’ho pense un poc i accepte.

A la seua comunitat familiar (no es pot dir casa, són 6 cases on viuen la majoria dels seus 10 germans i els pares, dabant de la preciosa plaja en arbres a la mar i cocoters ). Em conta que són de nord Sulawesi i que estàn ací fa molts anys.

El m√©s interessant √©s que quan li dic que busque l’aventura, em comenta que ell va anar a Lagos en nigeria en una data que no entenc (pot ser fa poc o fa m√©s de 30 anys). Va estar un any treballant com a operador de maquin√†ria en una mina de carb√≥ al centre de Nig√®ria! molt interessant.

A m√©s l’home sap de l’indepen√®ncia de Catalunya i algunes paraules en Castell√† (se√Īorita :), quasi tots els equips de primera de la lliga de F√ļtbol espanyola, com tamb√© pol√≠tica internacional i les capitals de pa√Įsos de sud america i √Äfrica ! Home il¬∑lustrat.

Altres amics i/o fam√≠lia  est√†n ac√≠ per√≤ cap parla angl√®s. Sopem peix i arr√≤s (curiosament molta gent est√† preocupada per si puc menjar arr√≤s o no) i dorc al rebedor.

Hui la nit és clara, cel estrel·lat.

Diaris de Borneo, dia 23, solo traveler law


Empirical law, developed after many events.
Law of solo travel: Let things happen! (but not for a long time in the same place, a traveller gotta travel)

Autostop a Kalimantan altre cop, un es pot tornar addicte a açò!

Despr√©s d’agafar l’speedboat a desgana (8‚ā¨ m√©s) ja que m’asseguren que no hi ha transport a Tarakan fins Sulawesi, desidisc continuar el meu cam√≠ cap al sud on el couchsurfer m’ha dit que en el punt m√©s proper de Borneo a Sulawesi hauria de ser prou m√©s f√†cil creuar. El lloc √©s Biduk-Biduk, a recordar.

Si tot va b√© hauria d’arribar hui all√†, per√≤ promte Recorde com Kalimantan t’atrapa.

El vaixell em deixa en meitat del no res, on per tant està INFESTAT de taxistes pesats típics del SE asiàtic. Per consol són pesats en tots, no només jo. En tot cas em toca caminar prou fins que fugisc de la seua influència.

Un home m’agafa en la moto i insistis en trobar a alg√ļ que li traduisca a l’angl√®s per entendre que vuic, fins al punt que em du a un hotel on treballa un amic seu i em tradueix. Em conviden al 1r dinar del dia. Fotos i els demane si em poden deixar en la carretera principal per continuar l’autostop.

Em deixa a la intersecci√≥ on Andr√© em replega en moto i em du fins la seua entusiasta fam√≠lia que criden molt com si haguera arribat alg√ļ de Hollywood. Mooltes fotos i 2n dinar del dia.

Altra intersecci√≥ i m’agafa un cami√≥ condu√Įt pel Mikel, a la foto, en m√ļsica canyera que em deixa en meitat del no res.

El 1r cotxe que passa √©s d’en Sudit, en qui tinc el 3r dinar del dia.
Sudit, que no parla anglès, em vol solucionar la continuació del viatge, cosa que irònicament farà que no conrinue.

Em presenta al seu treballador, Ian, que tamb√© em vol ajudar per√≤ que en comptes de de deixar-me a la carretera em du a casa d’un que √©s de Biduk-Biduk (on vuic anar) i all√≠ perc 2h en que intenten aclarir que vuic i s√≠ ells poden buscar-me transport.

Em busquen també un amic que parla anglès i ell fa més averiguacions sense èxit. Cap a les 5 i poc és evident que no em poden ajudar i em diuen si em vuic quedar allà o continuar. Difícil decició, però seguint la regla 1 desidisc continuar tot i que queden 50min fins a la posta de sol.

Em comencen a conduir i quan és evident que no pararan a temps que puga agafar altre transport faig marxa arrere i dic que res, que passe la nit amb ells.

Em conviden a sopar un cranc bonisim. Despr√©s el que parla angl√®s em du a sa casa. √Čs mestre d’angl√®s per√≤ treballa d’agricultor tradicional, venent-ho al mercat a les 4 del mat√≠. Li dic si em puc afegir al mercat i diu que no problema. Per√≤ a l’arribar a casa de son germ√† diu que no √©s apropiat que dorma all√† i m’envia a una NGO que es diu

LA ONG ha estat una magn√≠fica troballa. B√†sicament es dediquen a formar a les comunitats rurals de com tindre un desenvolupament sostenible. Ho fan a trav√©s de les escoles i de la xarxa de mestres joves que el govern envia a zones remotes per guanyar experi√®ncia nomes graduats (√©s un concepte molt xulo per educar els educadors, tot i tindre el contrapunt de que l’educaci√≥ es dirigida des del centre i no per la comunitat local com √©s el model que m’agrada). Les comunitats remotes no tenen ni acc√©s a m√≤bil.

Em confirmen el que m’havien dit abans, que les ONG no s√≥n benvigudes per les comunitats locals i que nom√©s
volen els diners fàcils, per tant
han de fer molta feina de conscienciació.

La t√®cnica que utilitzen per aproximar-se √©s, com els fundadors tenen mol bon nivell d’Angl√®s, donen classes gratis als escolars per millorar l’angl√®s i aix√≠ aproximar la comunitat en el mssatge de conservaci√≥.
La ONG t√©¬† nom√©s 4 anys per√≤ ja tenen un antic edifici colonial on organitzen moltes coses, 9 pobles on treballen i diners de Noruega (a trav√©s d’un fons local). Els fundadors s√≥n joves i molt energ√®tics.

Hi ha 3 mestres més  que passen allí la nit. Una ensenya canvi climàtic a les comunitats.

Conversa molt agradable  i enriquidora. Vaig a dormir tard.

diaris de Borneo, dia 22, no massa


No massa en el d√≠a , decisions i falta d’informaci√≥ em podrien haver dut a altre costat.

He de crear m√©s regles, sobretot algunes que em permeten decidir en poc de temps i en llacunes d’informaci√≥ considerables.

Nota l’autostop mar√≠tim s’est√† tancant, un vaixellet de c√†rrega necessita papers per a que jo hi puga accedir! La part positiva √©s que s√≠ tinguera els papers m’agafarien. Tot i aix√≠ la mar s’est√† tancant.

He creuat a Indon√®sia, en un car ferri (25‚ā¨, 3h) i m’ha hospedat un CS poc interactiu. De tawau a l’illa de Tarakan. El sopar estava bonisim per√≤!

Diaris de Borneo, dia 21, rainricer


“En el moment que deix√©s de preocupar-te comenc√©s a ser lliure”

M’alce prompte, sobre les 6:30. No estic fi, com si no havera descansat, ser√† un dia dur.
Em conviden a deadejunar i l’home em du fins a la intersecci√≥, uns 25km nort.
S’acomiadem efusivament, li dic que s’ha d’aprimar.

Poc despr√©s una dona que crida molt em du fins el seg√ľent poble, on encadene en un altre cotxe en m√ļsica rara i conductor adolescent ballant en el volant.
Despr√©s vora 20 min caminant pel no res on est√†n deforestant, un cami√≥ em para. Alam el camioner de 24 anys molt preocupat que vaja assoles a una zona “perillosa”. Hi ha Filipos all√≠ es veu, m’oferis un ganivet de cuina, tot i fer la regla dels 3 no, me’l d√≥na igualment.

Agnes, una exviatgera m’arreplega i em conta els seus viatges. Presecenci√† els ca√ßadors de caps en acci√≥ a Papua, fa 20 anys. Tamb√© em diu que tawau √©s perill√≥s i que hi ha una ruta alternativa a Sulawesi, puc creuar la.frontera per terra a la nova carretera, per√≤ com he quedat en els CS i no s√© on √©s el pas de frontera (no est√† als mapes) ho deixe c√≥rrer per hui, pot ser dem√† tot i que implica tornar arrere.

Be, un jove que ha estat a australi√†, explica a son germ√† que conduix que vol dir el gest de l’autoestopista i venen a per mi.

Aquests 3 autostops em comenten que no ha plogut en 3 mesos i que hi ha molts incendis. Per sort, ara que vinc jo, comen√ßa a ploure…

Completen el transport una grua que agafa altres locals; un pickup en toldo, gallines i un cadell; i un pickup que em fa anar al darrere tot i tindre espai a la cavina.

Els paisatges s√≥n impressionants primer. No hi ha cap poblat per centenars de km i travessem selves verges en meitat de les muntanyetes. Per√≤ despres arribant a la costa tornem als mars de palmeres…

A Tawau quede amb Mohd, un CS nou que he contactat per la foto que tenia, a dalt d’una muntanya ūüôā
Els militars li han pagat els estudis m√®dics per√≤ ara ha d’estar 10anys a l’ex√®rcit i no pot anar m√©s enll√† de 65km de la base. No li agrada gens per√≤ ho ha fet per son pare. Tot i aix√≤ t√© l’oportunitat d’anar a Lebanon , ha estat a un areotransportador dels EEUU i li deixen treballar a temps parcial per guanyar diners extra.

Em conta que a Tawau en 2013 un batall√≥ de filipins independentistes que venien d’ Indon√®sia atacaren la zona, per aix√≤ hi ha tant d’exercit ara (uns 6000mil soldats). Filipines encara reclama Sabah com a territori propi. Tamb√© em comenta que detingueren a un alemany sospit√≥s de ser espia!

Em convida a un √†pat, va fent-se habitual i aix√≤ no √©s bo…

Vaig al moll on pesque en un del poble, pesquen nomès amb fil! no canya. No aconseguesc informació del ferri, pareix tot tancat, però em diuen que a les 10 deu anar, deuria haver preguntat més pel esdeveniments futurs.

Quan es posa a ploure molt em replega en Mohd i em du a la clínica de familia on treballa. Allà conforme que el carregador i adaptador han mort la nit anterior, problema.

Despr√©s a les 8 l’altre CS, TP Lee, em replega. √Čs farmac√®utic per controlar medicaments il¬∑legals. A l’igual que en Mohd i a altres pa√Įsos del SE-asiatic el govern paga els estudis per√≤ et for√ßa a treballar per a ell per una serie d’anys.

Estem cansats i anem a dormir pronte. Per tant no faig recerca del pas per terra, error. La dutxa senta molt be al meu fatigat cap ūüôā

Torna a ploure molt! Em diuen que √©s bo ja que calia, el mateix que n’han dit els autostops i la fam√≠lia d’ahir, duc plutja.

“The more you strugle, the deeper you can go”

Diaris de Borneo, dia 20, fam√≠lia murut

M’alce i sobre les 7:30 i comence l’autostop. No funciona b√© hui i camine per m√©s de 30min. Per√≤ cal seguir la  regla 0 de l’autostop, no perdre mai l’esperan√ßa, el teu autostop arribar√†.
El m√©s inesperat transport para, un Mega trailer en meitat d’una carreetera estreta sense voreres i prou de tr√†nsit. Amb ell creue 3 fronteres en 3h, coses de la hist√≤ria (Sarawak-Brunei, Brunei-Sarawak, Sarawat-Sabah).

No s’entenem on vuic que em pare, i l’acompanye fins un desgu√†s de maquin√†ria i grues, mola! l’ajude a descarregar neumatics de cami√≥.
Al final prou passat la bona intersecció
em para a altra.

El 2n cotxe que passa para, √©s un matrimoni ind√≠gena Murut i l’home parla bon angl√®s. Dinem on tenen cocodrils, tortugues gegants, peixos gegants i un porc senglar gegant acompanyat d’un mono (normal).

Parem a vore les vistes de les muntanyes plenes de selva, l’home bromeja que en 10 anys seran tot palmes d’oli… espere que realment siga una broma.

Es fan les 3:30 fins on m’han de parar i preocupats que no em passe res (queden 3h de sol) em diuen si vuic passar la nit amb ells. Despr√©s de meditar uns segons, seguint la regla 0, 1 i 2 accepte. Pot ser perc un dia per√≤ la curiositat mana.

Prova ser una bona decici√≥. Em duen a casa els sogres, ning√ļ parla angl√®s per√≤ aprofiten per actualitzar coses. Vaig al poble on visite els pares. Torne als sogres on jugue un triple p√≤quer estrany. Bon sopar (vore imstagram) i concurs de beguda d’arro√ß.

Bec massa, hi ha que fer iteracions on tots beuen en el seu torn. Una palleta marca el nivell que s’ha de veure i jo crec que ho entenc mal i vec 2 o 3 cops m√©s del que toca. Despr√©s es reopmpli en aigua la gerra. Jo com s√≥c el 1r em toca alcohol menys dilu√Įt. Posen una 2a gerra per tant les iteracions es fan m√©s comuns, no √©s bo i me’n vaig a dormir prou afectat. Tot i aix√≤ ha estat una magn√≠fica experi√®ncia ūüėÄ

Diaris de Borneo, dia 19, cementeris Brunei


Eve em porta fins l’embaixada d’Indon√®sia, on no puc fer el visat perqu√® he de pagar en moneda local (que no tinc). Per tant em toca anar fins l’Aeroport,¬† a 5km, per canviar. Un autostop filip√≠ em deixa un poc abans a un centre comercial on canvien diners, per√≤ no d’fins les 10… he d’esperar 1h. Utilitze Internet.

Torne fent autostop a una camioneta de gelats, la meua primera :D, també per un filipí que treballa a Brunei.

A l’embaixada em diuen que la visa no estar√† fins dem√†. Insistisc i em diuen que a les 3 passe.

Vaig al centre on visite una mesquita amb les c√ļpules d’or i aire acondiconat en les portes obertes. Visca el petroli! Creue un riuet en un trist pont d’escales de cement i a l’altre costat em trobe en el contrast m√©s gran entre riquesa i pobressa que he vist fins el moment en els meus viatges. La mesquita d’or esta a uns 200m a l’altra banda del riu, a aquest costat hi ha cases sobre l’aigua, “water Village” l’anomenen, en un estat molt m√©s precari que a Kalimantan on he vist altres “water villages” com aquesta. A m√©s si afegim que ac√≠ l’educaci√≥ i sanitat s√≥n de poca qualitat i molt cares, probablement exagera la difer√®ncia entre riquesa i pobressa. La foto √©s les cases en condicions prec√†ries sobre l’aigua i de fons les c√ļpules daurades, amb un treballador sobre les fustes del cam√≠ sobre l’aigua.

Despr√©s veig una muntanyeta a ma esquerra, puc ridejar-la o anar vora l’aigua on el mapa em diu que no hi ha res per√≤ jo assumisc que quelcom deu haver. Haver-lo hay-lo per√≤ 1r √©s un vell cementiri musulm√† amb moltes tombes amb centenars d’anys es troben escampades per tot en estat de ru√Įna que fa bones fotos. 2n √©s un cam√≠ obert a base de matxet en meitat de la selva i manglars,¬† on fa molt que no passa ning√ļ i est√† ple de plantes amb espines que fan extremadament dificil avan√ßar. A m√©s no s√© si hi ha crocodils o no a Brunei per√≤ veig uns 4 r√®ptils de la mida de cocodrils que fugisen r√†pidament de mi quan m’acoste, ll√†stima perqu√® no els veig fins que no es mouen i no puc fer bona foto. Supose que s√≥n els llangardaixos eixos enormes que s√≥n pareguts als dracs de comodo.
Per fi veig el final del terrible cam√≠ que ha descendit als manglars, per sort la marea est√† baixa i em permet passar, per√≤ est√† tot ple de merda i fem arrastrat per l’aigua, Esqu√≠ aqu√†tic incl√≥s. En aquest punt he de dir que √©s. mig dia, en una humida selva equatorial, no fa vent i vaig carregat en la meua motxilla de 13kg que deuria haver deixat a l’embaixada…
El final resulta ser altre cementeri,  reial aquest cop, mai no havia estat tan content de vore un cementeri i que els reis enterren els seus morts :P.

Curiós lloc, les tombes musulamnes no poden ser molt ostentoses però troben la solució a això fent-les més grans i construint edificis sobre elles.

Despr√©s de descansar en una mesquita (en aire acondicionat, com totes ac√≠) creue a altre Water Village. Es veu que abans era molt m√©s gran per√≤ han avandonat moltes cases i destru√Įt altres tantes. √Čs dif√≠cil viure ac√≠, en un pa√≠s de cotxes no han pensat a fer accesible les pasareles per a les motos, a difer√®ncia de Kalimantan a Indon√®sia.¬† Per tant nom√©s es pot entrar a peu. No massa bo pels mandrossos humans. Supose que quan alg√ļ te prous diners ac√≠ abandona la casa, perdent-se el que d√≥na personalitat a la ciutat.

Torne a l’embaixada amb bus, els autobusos p√ļblics de Brunei et fan sentar-te al seient encara que no vulgues, veient que totohom t√© cotxe supose que mai no es plenen tot i ser xicotets.

Ja tenint el visat me’n vaig cap a la frontera, mirant el mapa el m√©s r√†pid es creuar en water taxi (50centims) i agafar una carretera que va a la frontera. Per√≤ no, aquell pas fa anys que no exist√≠s i no puc passar per all√≠, em toca tornar arrere. Un taxista em fa el favor de dur-me a l’intersecci√≥ i un periodista paquistan√©s de la zona fronterera en Afganistan em fa el favor de dur-me fins la frontera. Est√† a Brunei perqu√® a la seua zona els talivans mataren a 2 companys periodistes. Ell definix Brunei com a tranquil.

Passat la frontera m’agafa un natiu Sarawak-Brunei que est√† extremadament enfadat en el govern malaysi i com n’√©s d’extremadament centralista i pro mussulm√†, a part de corrupte. Ha prom√®s mai no anar a la Mal√†isia peninsular. Ja al poblet que est√† entre les 2 parts de Brunei m’enseyna on canviar diners i un hoteler barat (4 a 6‚ā¨).

El canvi de divisa √©s extremadament dolent per tant desidisc dormir a fora. Mentre em pense si preguntar a la mesquita si em deixen dormir all√† un dels EEUU se m’acosta i em pregunta si s√© on dormir, dic que no tinc diners perqu√® el canvi √©s malisim i em canvia ell 25$. √Čs un investigador de costa coralina que fa 20 anys que treballa a Sabah, se viatge en els seus estudiants. Li hauria d’haver demanat d’unir-me a ell, sembla un home interessant, per√≤ estava un tant distant i no m’anime, he d’aprendre a que aix√≤ no em passe en el futur, con√®ixer gent interessant √©s rar i √©s un dels motius del viatge.

Com tinc diners vaig a l’hotel, bona desici√≥ perqu√® a la nit plou.

Sope sopa de verdures.  Em conviden a arròs.

Toca rentar la roba, odie rentar la roba.