Diaris de Borneo, dia 2

És diumenge per tant Kunto no treballa i em proposa anar a una casa llarga on viuen 170 persones, unes 40-50 famílies.
Agafem una moto bona d’un amic seu i anem cap al lloc, 1h30min de conducció,  es nota que la moto és bona, no em fa mal el cul.

La casa llarga no és més  que molts habitatges un al costat del altre, com una finca però en horitzontal. comparteix un espai comú. al davant però. per la resta son havitatges individuals que comparteixen el mateix sostre.

La tribu caçava caps com a ritus de maduresa en la generació del iaio del nostre hoste, un company de feina de Kun, kun em tradueix.

el 2n president d’Indonèsia. eliminà moltes de les cases llargues perquè. tenia por a la vida comunal i al comunisme estenguent-s’hi.

En Indonèsia quan t’oferisen algo per menjar/veure  s’ha d’acceptar ni que siga un poc.

Fotos i volta

Anem després a una cascadeta en meitat de la selva, camí. Bonic en moto. Trobem recol·lectors de fruita que s’enfilen només amb braços i genolls uns 10, 20m per agafar allò marró que es menja tant al SEasiatic (blanc per dins, recorda a raïm), ens donen una poca.

Tornem a casa, discussions interessants amb en kun. Ell estudia com l’anglès afecta a les llengües locals, de del punt de vista dels que aprèn anglès. La reacció es positiva,  com esperava, ajuda a conservar aquestes llengües.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s