Diaris de Borneo, dia 5, eclipsi

Eclipsi, núvols. Núvols per centenars de km a la rodona. There it Goes my Luck. Autostop cap a un lloc que sembla que hi ha clarianes, res, són núvols a baixa alçada (hi ha com 3 capes de núvols). El 3G em diu que al nord no hi ha núvols (deuria haver parat en el bus avanç). Faix autostop i és un taxi però que em du igualmer.  Just a temp (1min abans del total) arribem a un lloc on el sol s’entreveu entre els núvols. No tinc el total, més núvols el tapen però tinc un video i alguna foto. El taxista no em cobra però jo em quede en meitat de les plantacions de palmeres. Hi ha una Muntanyeta a prop coberta d’arrosars de secà i grans roques. Encara es poden vore els troncs tallats i carbonizats de l’antiga selva. Puge i es veuen km i km de palmeres per tot.

Em pegue una rentada al torrent del costat de la carretera, no em vaig rentar el dia anterior. Dependre de transport et deixa a ciutats, on no hi ha fàcil accés a llocs en aigua per llavar-se.

Decidisc anar a Pankalanbun, la capitaleta de la zona, perquè hi ha una ruta alternativa cap al nord que passa per la costa, tot i que no està als mapes, serà una aventura :] 

Autostop a un cotxe i un camió.

Autostop al poble on una xica em dóna seu número (que perc) i em deixa a un restaurant on menje entranyes d’algún animal, molt bones!. Prove couchsurfing, no hi ha massa, decidisc provar d’anar al parc natural a l’endemà. Per tant busquen la policia per demanar un permís. No hi ha electricitat així que no me’l poden fer.

Vaig a explorar. En un carreronet un home em convida a sa casa, el seu fill parla prou bon anglès autoaprés, la iaia té 92 anys i somriu molt.
Em regalen un braçalet de fusta i unes fustetes que fan bona olor quan es cremen.

L’home em du a un hotel, però costa el doble del que em pensava.

Vaig al riu, genial! Una comunitat que viu en cases damunt de l’aigua i tots els carrers són taulons de fusta sobre pals. Moltes barquetes i tràfic de gent al riu. La gent és increïblement feliç de vorem i faig moltes fotos amb ells. Una dona es posa el meu barret i la meua motxilla, tots riem.
Pregunte on van els vaixells amarrats, molts a java, cap va on vuic.

Una CS em contacta i vol quedar, quedem a les 7:15. Torne a la policia però no hi ha ningú. La CS es diu Rosandra, però es fa dir Mimas. Em busca un hotel per 80mil r, que és. terrible (dilapidat, brut, no té finestres ni mosquiteres, bany compartit, només un endoll, o ve ventilador o carregar mòbil …). No m’importa que siga basic, però pagar uns 7€ per això és desproporcionat.

Sope amb ella, em diu que treballa de redactora de nacional geogràfic, tot i que va estudiar administració. Des d’aleshores es preocupa del mediambient. Té un treball també d’escritora freelance.

Vaig a dormir,  he de rentar la roba i es fa tard.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s