Diaris de Borneo, dia 10, inesperat

M’alçe, tothom dorm, estire i camine, per fi fa sól. La xicoteta ciutat està  rodejada de platges i turonets que són  part del enorme parc natural. És un lloc paradisiac per viure.

Quan comence a explorar la muntanya em criden a desdejunar, després em duen al centre, ells van al ferri.

Una mesquita enorme està sent construida damunt la platja/mar. Pense que no és bo quan una societat invertix  massa en monuments religiósos, no és on deurien anar els recursos. Però pot ser siga bonic per algú.

Vaig a la oficina del parc natural i em diuen que puc anar a 3 llocs per visitar el parc. Faig autostop fins el més pròxim, però camine més de 4km en la motxilla. 

Una treballadora d’una ONG em tradueix, és tot molt car, 500 mil rupies un dia, i 1milió si vuic passar la nit a la selva (70€). La traductora em diu que reben un turista cada 2 o 3 mesos i que és tan car perquè no saben els preus i per tant els sobreincrementen.

Explore un riuet que baixa de la muntanya i decidisc no anar al parc natural.

Torne amb un parell d’autostops a sucadana, dine i vaig cap al al ferri, no sabent on està. Els locals em guien ací i allà. Al final un autostop em du més lluny del que pense i aclarisc que el ferri està a un altra ciutat, prou lluny, i que segurament no l’agafaré hui. Decidisc anar altre cop a la ciutat, tot i que no deuria haver-ho fet, però realment em faltava molta informació.

Un camió em du.

A la ciutat un guarda forestal em detalla els preus del tansport, horaris i distància del ferri i speedBoat, tot en indonesi :P.

El guarda em du a la platja, on em trobe a Fina, una Indonèsia que parla un poc d’anglés i em diu altres preus per al ferri. Però em confirma que està a altra ciutat, algo així com Katalobatan, però no entenc sí està a 20 o 80km

Fina em convida a sa casa amb la seua familia a dormir, jo acepte tot i que resultarà ser més aborrit del normal, però tinc l’oportunitat de vore com la classe mitja de Kalimantan ( indonesian Borneo) viu. Ella és  treballadora del govern, amb uniforme i mocador al cap inclòs i la seua parella reporter indonesi.
Finata estate lleva el mocador prou pronte i es canvia a roba més casual.
Parla xinès perquè la seua abuela era xinesa. Ha viatjat per molts llocs, inclós australia i canada. La seua cosina viatja al Japó. El seu marit va morir l’any passat per hemodialisi i té 3 fills.

Un dels amics té una moto bona.
Anem a sopar a sa casa amb els amics, menjar i postre bo però no passa res d’especial (jo no parle indonesi). Vol que em quede 2 o 3 dies.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s