Diaris de Borneo, día 15, motorbike kingdoms

image

Al matí vaig a la final de l’Olimpíada de matemàtiques, on una part és exàmen i altra problemes mode concurs en que s’endú punts el 1r a respondre. Faig el que entenc de l’examen, el nivell és bo però es centra molt en el càlcul (el que entenc). El premi és matrícula gratis al camupus i altres coses.

Deprés en Kun em comenta que és gay (un poc m’ho imaginava) mentre teníem una de les converses sobre l’estat de la sociatat. Passem a parlar de com és vist això a aquesta societat i com ací és encara vist com una malaltia que inclús es pot estendre, com molts pensen que és millor si moren, i tot el que suposa de pressió per als gays. Em diu que un amic seu que era gay es va suïcidar quan tenia 19 anys. Ací es vist que sí eres musulmà i gay aniràs directe a l’infern no importa el que faces. Prou terrible. Jo ho relate al que passava a Europa i EEUU als 50-60 i com difícil era. Com després de passar les lleis del matrimoni la situació ha millorat molt. En tot cas en Asia és un tema molt difícil tot i que ací la presència de transsexuals és molt extesa i normal, però no estàn protegits i des la radicalització de l’islam comencen a ser perseguits quan abans no passava res.
Li comente que han de pensar a nivell de comunitat, si volen fer els sacrificis i lluita que es feu en els 60, però que allà  no tenien altra opció. O anar a Europa o Amèrica on la situació és molt més còmoda. En tot cas és molt difícil per ells.
***

Se n’anem als regnes de les motos. Imagina llocs d’inceible bellesa natural on tribus encara es maten unes a altres (fa 10anys) i banyen calaveres en sang com a rituals en una societat on els últims xamans (alguns de100anys) són els últims remanents de costums ancestrals que desapareixeran perquè les noves generacions no estan interessades. On les dones embarassades et toquen el nas perquè esperen que el fill tinga un nas gran europeu.  Un món on la moto és la reina ja que és el mitjà de transport més avançat que arriba allà. Que et permet descobrir cascades perdudes i pobles quasi aïllats en època de plutja.

Sopar baix les estrel·les, un foc on 2 gallines recientment vives i una serp són cuinades, i visita a la casa de la dona que ha mort hui, 70 i pico anys, tot el poblat passarà la nit en vela allà fins que al dia següent l’entreten i cremen la seua roba per evitar el fantasma. Després per 7 dies la gent visitarà la casa.

Hem anat allà perquè en Kunto visita als seus estudiants que estan forçats a fer 2 mesos de treballs comunitaris abans d’acabar la carrera, això és a tot Indonèsia! Fan programes educacionals i altres coses d’iniciativa pròpia com eliminar els desaigües que van al riu i fer-ne de nous. Crec que és una gran iniciativa! tot i que en Kunto em diu que no sempre és tan útil o funciona tan bé.

Dormim al poble.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s