Diaris de Borneo, dia 21, rainricer

image

“En el moment que deixés de preocupar-te comencés a ser lliure”

M’alce prompte, sobre les 6:30. No estic fi, com si no havera descansat, serà un dia dur.
Em conviden a deadejunar i l’home em du fins a la intersecció, uns 25km nort.
S’acomiadem efusivament, li dic que s’ha d’aprimar.

Poc després una dona que crida molt em du fins el següent poble, on encadene en un altre cotxe en música rara i conductor adolescent ballant en el volant.
Després vora 20 min caminant pel no res on estàn deforestant, un camió em para. Alam el camioner de 24 anys molt preocupat que vaja assoles a una zona “perillosa”. Hi ha Filipos allí es veu, m’oferis un ganivet de cuina, tot i fer la regla dels 3 no, me’l dóna igualment.

Agnes, una exviatgera m’arreplega i em conta els seus viatges. Presecencià els caçadors de caps en acció a Papua, fa 20 anys. També em diu que tawau és perillós i que hi ha una ruta alternativa a Sulawesi, puc creuar la.frontera per terra a la nova carretera, però com he quedat en els CS i no sé on és el pas de frontera (no està als mapes) ho deixe córrer per hui, pot ser demà tot i que implica tornar arrere.

Be, un jove que ha estat a australià, explica a son germà que conduix que vol dir el gest de l’autoestopista i venen a per mi.

Aquests 3 autostops em comenten que no ha plogut en 3 mesos i que hi ha molts incendis. Per sort, ara que vinc jo, comença a ploure…

Completen el transport una grua que agafa altres locals; un pickup en toldo, gallines i un cadell; i un pickup que em fa anar al darrere tot i tindre espai a la cavina.

Els paisatges són impressionants primer. No hi ha cap poblat per centenars de km i travessem selves verges en meitat de les muntanyetes. Però despres arribant a la costa tornem als mars de palmeres…

A Tawau quede amb Mohd, un CS nou que he contactat per la foto que tenia, a dalt d’una muntanya 🙂
Els militars li han pagat els estudis mèdics però ara ha d’estar 10anys a l’exèrcit i no pot anar més enllà de 65km de la base. No li agrada gens però ho ha fet per son pare. Tot i això té l’oportunitat d’anar a Lebanon , ha estat a un areotransportador dels EEUU i li deixen treballar a temps parcial per guanyar diners extra.

Em conta que a Tawau en 2013 un batalló de filipins independentistes que venien d’ Indonèsia atacaren la zona, per això hi ha tant d’exercit ara (uns 6000mil soldats). Filipines encara reclama Sabah com a territori propi. També em comenta que detingueren a un alemany sospitós de ser espia!

Em convida a un àpat, va fent-se habitual i això no és bo…

Vaig al moll on pesque en un del poble, pesquen nomès amb fil! no canya. No aconseguesc informació del ferri, pareix tot tancat, però em diuen que a les 10 deu anar, deuria haver preguntat més pel esdeveniments futurs.

Quan es posa a ploure molt em replega en Mohd i em du a la clínica de familia on treballa. Allà conforme que el carregador i adaptador han mort la nit anterior, problema.

Després a les 8 l’altre CS, TP Lee, em replega. És farmacèutic per controlar medicaments il·legals. A l’igual que en Mohd i a altres països del SE-asiatic el govern paga els estudis però et força a treballar per a ell per una serie d’anys.

Estem cansats i anem a dormir pronte. Per tant no faig recerca del pas per terra, error. La dutxa senta molt be al meu fatigat cap 🙂

Torna a ploure molt! Em diuen que és bo ja que calia, el mateix que n’han dit els autostops i la família d’ahir, duc plutja.

“The more you strugle, the deeper you can go”

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s