Diari de Sulawesi, dia 3, relax, reflexions

image

Reflexions:
Visa. És una de les coses més injustes que existeix en aquest món que pretén ser globalitzat! Perquè per a nosaltres és tan l aconseguir a visa per a aquestis paisos mentre que per a ells necessiten tanta paperassa?  Bé  la resposta és òbvia, diners. Un dels requeriments per a la visa shenguen em diuen que és tindre l’equivalent a uns 5000€ al banc, com si calgueren eixos diners per viatjar! És un desequilibri enorme.

El més frustrant és com poc això figura en la mentalitat de la gent, inclús eixos que lluiten per igualtat de drets al món (jo m’incloc abans d’enfrontar-me a les vises). No podem esperar un món en que comprem fàcilment el que ells produïxen  però  no acceptem que ens puguen visitar fàcilmet. No és  que la gent estiga desesperada per anar a Europa tampoc, ni menys a treballar (que seria la por de facilitar visats, com es preocupen per Turquia). La gent huaria de tindre el mateix dret (i jo diria el deure, però  no pots obligar a ningú ) a viure altra cultura.

Aparca motos. É s molt extés al SE asiàtic i que no he reflexionat encara. Bàsicament és la institucionalització dels gorretes però per a motos i per TOT, inclús una xicoteta tenda. És  òbviament no oficial, però  tenint en compte que quasi ningú paga impostos és com qualsevol altre negoci.

No sé  sí  és bo ja que dóna un xicotet ingrés a gent, com un coix que simplement està allà agafant diners dels pocs clients que paren, o és certament demigratori, ja que no dóna per viure, la gent paga perquè està preocupada per robatoris, i és una feina molt inútil.

Dia de realax:
image

-Monument de la pau: pugem en la moto a una mubtanyeta en bones vistes de la badia.  El monument és per connemorar el final d’uns conflictes etnics entre cristians i musulamns fa 17 anys.

-Dinar sopa d’osos: em duen a menjar un caldo que li diuen sopa d’óssos, prou saborós i ompli molt.

-Intercanvi estudiants: els països assiatics i australia (i Canadà fins fa 2 anys) organtzen intercanvi d’estudians universitaris en que uns 30-40 represetants per país  van a un altre per 2 o 3 messos. Prou xulo, assistisc a una reunió  en que uns 40 candidats hauran de lluitar per les 5 plaçes.

-Visita a la “fàbrica” d’aigua: bé l’embasen en els ridiculs gots de plàstic d’un sol ús (220ml) que es veuen i beuen per tot Indonèsia i que en la majoria de casos es cremen com la resta de fem. És la fabrica del cunyat d’en Fadel.

Sopar truita de creïlles: anem al super, aquest cop Indonesi, però és com tots. Comprem per fer una truita de creïlles, que s’em pega un poc perquè la faig en un wock i escorrec massa oli.

-Fútbol: al nit és  “el classico” i tota la ciutat  està plena de cartells anunciant trobades a les 3 del matí (hora local) per vore-lo). Estàn pirats.
Anem a una escola en uns camps de Fútbol sala i Fútbol 7 on estan preparant unu escenari i sofàs per vore-lo.

-Cases típiques: estic prou cansat però en Fadel, arquitecte, es posa a les 12 de la nit a demanar-me que li explique com són les cases  típiques de europa…

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s