Diari de Sulawesi, dia 11, entrevista en Benjamin

image

M’alce al sostre de la casa en vistes magnífiques a una vall coverta de núvols trencats.

Un deliciós cafè negre aràbic m’espera.

Entrevista de cultura Toraja amb en Benjamin, el pare de Birdman.

Moltes coses sobre les tradicions, he fet una gravació en mal soroll  que hauria de transcriure.

Però  el punt més important que destacaria és  com l’esforç econòmic que s’ha de fer per mantindre les tradicions (especialment les funeràries) i mantindre les aparences han donat forma a aquesta societat.

Bàsicament Toraja és un país de diaspora. Des de que he arribat m’ha solprés el ric que és, sobrerot comparat en la veïna Mamasa, que té la mateixa cultura.

La gentnes veu empentada a anar a treballar fora per molts anys, sovint en feines ben pagades però dures, com mineria. Amb això esperen recaudar molts diners per donar un bon funeral a un difunt, a més de construir i mantindre les cases tradicionals fent més  festins.

Bé  quasi tot els diners se’n van pagant els bufalos que sacrificar (un per fill com a mínim, i 700 en l’event més gran, que durà 5 dies), i pagant deutes.

Tota aquesta activitat de miliona de persones treballant fora i gastant tots els diners al país obiament ajuda  a desenvolupar-lo.

És  molt curiós  el món funerari,  és com viure a l’Egipte clàssic, en que les vides trancoeren en preparar la mort, en aquest cas la dels altres, arribant  a tindre el mort a casa per 20 anys per reunir els fons i aclarir-se on enterrar-lo:. Continuen utilitazant els megàlits, tombes tallades a la roca, i peçes d’arquitectura innecessariamebt ostentoses per guardar la memòria.

I com això és el que acava marcant l’economia d’un territori i com de bones són les infraestructures que tenen.

****
Em plante a un funeral que Birdman i jo em vist de camí  a visutar el nou bufalo de lluita d’un amic seu, 50.000€ costa l’animal…

No està  passant res al funeral, i sentint-me fota de lloc ja que ningú em convida decidisc fer camí  a la següent destinació.

Aquesta és un Couchsurfer que té una escola d’anglès i un hort ecologic  i oferis a voluntaris que hi acudisquen.
Està  a 120km, fàcil d’arrivar en les 6 h de sòl que queden.

Em costa fer autoestop. Diumenge mig dia i molts taxis. Però em plante a Bajo, el poble del CS després de 3h,  6 autostops i trabessar precioses muntanyes. Tot i que estàn cobertes de núvols i estic cansat i m’endormisque.

Faisal, el meu CS té efectivament 1i anys i ja té el seu negoci, tot i que el corre més com.una seudo ONG donant educació gratis a molts estudiants. Ha construit al jardí  de ca sons pares una caseta de fusta per donar les classes, i un altra per dormitori dels voluntaris.

És molt bon escoltador i presta atenció en passió  a totes les meues històries i pensaments. Li agraden especialment les frases que té mon pare sobre la nul·la evolució en l’educcació, i comentaris en que implica ser bon mestre.

Vol que em quede més dels 3 dies que tenia pensat, més aviat setmanes :P. Dic que no, però pot ser em quede un dia o dos més.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s