Diaris de Papua, dia 21, Biak island


Al matí s’aproximem al moll de Biak, està molt xulo estar al comandament i al davant d’una nau tan gran mentre va a atracar.
El capità em diu que em quede a una oficina mentre fa la paperassa, basicament estic Amagat per a que no em pillen al vaixell :P, certament no tinc permís per estar allà. Jo ho sé, ell ho sap, però no ho parlem, és una cosa d’aquelles mutualment entesa però que no cal comunicar.

Un cop passat el temps em diu que puc ixir i mire com descarreguen els containers.

Visite un buc militar que està allà a vore si puc fer autoestop, només van a fer maniobres a la mar.


***
No és que siga inconformista, és que vuic aconseguir el que m’avellis a cada moment, i el que m’avellis cada moment depèn de l’entorn i la  informació que tinc. Sí que lluite per aconseguir allò que vuic però, això és el que em mou.

És terrible estar preparat per quelcom i no ser necessitat, hi ha molta gent que estudia molt per alguna cosa i mai no pot desenvolupar-ho.
***

Conctacte l’home que vaig trobar de casualitat a Sorong, Jefta, i que escrivia llibres en la seua llengua a l’illa de Biak, on ara estic, per a ensenyar els xiquets a l’escola.

Vaig a sa casa on les seues ties canten a capela. La casa és un antic hangar de la 2a gerra mundial convertit.

***
Everything feels right, being in a complete technological artifact like the engines of a containers ship, or being in a wooden house in the middle of the forest with palm tree flor. It just feels rigt to be in this world whatever it offers. Simplicity or complexty, naturality or artificiality, all is part of it, all is unserstanding, all is joy.
***

Parle en Jefta. Des de fa 6 anys poden ensenyar en la llengua local de Biak, per 2 anys. I també al curriculum d’historia s’ensenya sobre la repressió i genocidi de l’estat d’Indonèsia sobre la població nadiua, està bé que milloren.

Pel que parle, els locals volen la independéncia per tindre més repartiment de la riquesa, invertir en estat del benestar. També tenen la sensació que els llocs millor pagats no hi tenen accés.

Tot i que també tenen la visió prou errònia que ara les coses són cares i si esdevenen independents serà millor.

No volen l’autonomia, només indepenència, per tindre la sensació de control dels recursos.

El que fa els tambors locals és la pell de monitor lizard, una gran drag’o, no serp com pensava.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s