Diaris de Papua, dia 22, Món

M’he donat conter que he nadat als 2 costats dels Pacífic, a nicarauiiia a Indonesia, no està mal 😀
Mentre vaig en moto veig un disosaure pintat a una escola, un diplodocus, m’imagine la conversa.

– Decorem el tobogan!
– Genial idea, posem alguna cosa local.
– Un dinosaure segur que va super bé en el l’entorn local.
– Un diplodocus ser`a perfecte
– Dibuixem-lo!

A la nit anterior hem anat a un poblet que es diu Amyue. Hui Jefta vol dur-me d’excursió a l’illa, però ho he de pagar jo :P, el pitjor he de pagar que altra gent vinga en nosaltres tot i que certament no cal.

La seua moto va molt mal i parem en un poble on descobrisc de casualitat erer primera vegada un bosc que creix damunt l’aigua salada, just davant de la platja! És  impressionant que quelcom així puga existir

Hi ha closques de tortugues i em faig fotos com el follet tortuga 😀

Vaig amb els que m’acompanyen que estan bevent licor local.

Continuem i veiem el canal que separa 2 illes que pareixen una, es com la Guadaloupe però més llarg.

Dinem peix rostit en altra platja paradisíaca. A aquest punt estar en aquests llocs és només “oh, altre paradís, bé, ja n’he vist molts”.

Parlem de l’escola, infraestructures i política… Explique molt més  jo el que sé,  que jo aprendre res nou.

Papua és impressionat, és com si el món no sàpigues que aquest lloc existís i aquest lloc no sapigués que el món existís.

Parem en una illa que és una roca gegant davant de la platja.

Allà tenen un cranc de cocoters, un cranc /llagosta morada de quasi un metre que escala els cocoters, talla els cocos i quan cauen els obri i menja. Estan en super perill d’extinció i ací el que fan és menjar-se’ls XD. El jefta paga 50.000r (3€) per un exemplar i se’l regala a un vell que ens acompanyava.

 

Ja a la cada es posen a rezar a una reunio la reunió amb el líder del poblat, Yakob Rumbrawer, que dirigis el reç.

Parle de liders de vila i shamans, és una societat patriarcal i en dinasties. El lider s’ha d’encarregar  de tots els afers socials de la vila.

Allà em fan plantar un cocoter com a rememoració de la meua estada. És suposa que allò és un acte molt honorable i rar. Intente fer-lo tot lo cerimoniós que puc i moatrar inmens apreci.

La feina d’espia i antropòleg és similar, infiltrar-se en un lloc per recol·lectar informació, els objectius són diferents. Crec que se’m donaria bé fer les 2 feines 🙂

Hi ha papallums o lluernes per tot, una cosa que era tant comú dels estius la meua infantesa, ha desaparegut per complet fins que no he arribat a les illes. 15 anys després em done conter que s’ha perdut això a les nostres vides, el preu de la llum artificial.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s