Diaris de Papua, dia 25, he venido a hablar de tu libro.


Sempre estic més interessant en quantitat i diversitat, no en qualitat. Preferisc moltes xicotetes mostres de moltes coses que una de bona que pren massa temps. Tot i que aprecie qualitat, si pren.massa temps sempre estria tacada per el pensament de “i si?”, “que més?”, “que hi ha allà?”, “fins on?”
Baixem de la muntanya, 300 metres de desnivell en 1.2km de descens, prou empinat i fangós :), per sort tinc 2 pals per caminar.
Ja a baix no em deixen anar a nadar al pacífic… Que si els militars o nosequé, paranoia màxima ja que és fàcil dir que sóc un turista en el super estrany cas que algún militar que passés per allà em preguntara.

Em duen en cotxe fins al moll, on cap vaixell va cap a Jayapura…

Em senc bastant mal per l’efecte de les entrevistes i la situació que he experimentat. La seua lluita és prou desesperançada i tant si ho aconseguisen com no el seu futur és prou terrible. A més l’esperança cega i ignorant que tenen en mi fent famosa la seua causa, i en la ONU salvant-los desanima molt.

Escric a Jefta per quedar però ara de sobte no pot, estrany.

Trabese el barri junt a la mar per anar al moll pesquer on hi havia fa uns dies un yacht d’uns francesos. El barri super fotogènic com sempre, però no hi ha cap vaixell. Està junt al mercat del peix, més fotos, 2 xiquets juguen en un peix globus que s’unfla i desunfla senguint la seua, ara inútil, defensa natural.

Demane al Jefta si puc deixar la motxilla a ca les seues ties, em diu que sí, però diu no sé que de diners…
Vaig a un altre moll que havia passat i trobe un vaixellet que en 2 dies ha d’anar a meitat camí entre Jayapura i Biak, al riu Mamberamo, diuen que em poden agafar.

Vaig a un altre moll que he vist als mapes però està a 3km. Quan artibe allà no hi a res més que vaixells enfonsats i vaixells ancorats massa lluny del moll per a poder preguntar.

Torne on el vaixell que m’havia de dur cap a un riu a meitat camí entre Biak i jayapura em diu que demà li cride per saber si puc anar en ells i que ixirà en 3 dies. 3 dies! prou mal…

Vaig a ca les ties del Jefta i li escric i després que li diga que compraré coses per a les ties, diu que vindrà, però passen de 2h i no apareix. Tot mooooolt estrany, jo només vuic parlar del seu llibre en la seua llengua! la raó per la que he vingut ací (bé això i autostop de naus de containers…)

Vaig a sopar i volte i volte per trobar un lloc per dormir. Cap és bo. Parle en un policia militar que ha estat a Livan en els caravigneris i els de la Guàrdia Civil a la missió de la ONU. Parla bon anglès i sap paraules en Castellà i italià. No li demane de dormir allí ja que no ho ha oferit.

Al centre de la ciutat trobe un barri tranquil que resultarà serà per a les famílies de la policia. Quan intente entrar a una mesquita, després de donar moltes voltes, em pregunten que faig allà. 

Al final m’envien a dormir al quartell de policia :P, dorc en una oficina climatitzada. Not bad.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s