Diaris de Papua, dia 26, Strange rober.


Dia lent, m’alce a l’oficina de policia les 6 i al bany hi ha una rata prou gran nadant en el dipòsit d’aigua per a dutxar-se.

 Cal recordar que a la.majoria del sudest asiàtic no tenen dutxes si no una espècie de piscines estretes i altes que es van reomplint d’aigua a mesura que es gasta. Solen ser rectangular i obertes per dalt. D’allà amb un poal o una espècie de caçola de plàstic  amb maec llag et rentes. 

Aquest mètode té 2 qualitats, fa de reserva d’aigua en cas deixe d’haver aigua corrent, i decanta l’aigua en cas porte sediments. Té 2 inconvenients però, no és tan fàcil dutxar-se i rates poden caure dins…

Quan m’estic anant a les 7 posen el cant de trompeta a tot òstia. Curiós i divertit precenciar-ho.

Viag al port pesquer i al moll menge el poc que em queda.

Al port no hi ha cap vaixell nou.

Vaig al lloc de wifi i està tancat. Finalment arregle bé la caputxa de l’objectiu amb una botella de plàstic, versió 4.1, crec que aquesta anirà bé.

Obrin la tenda en wifi i escric correus.

Decidisc fer turisme ja que tindré 2 o 3 dies perduts fins que el vaixell vaja.

Per tant sobre les 13 vaig a la cova dels japonesos on els americans a la 2a guerra mundial incineraren uns 3.000 japos que estaven a la cova. Hi ha un munt d’artefactes acumulats de la 2à guerra mundial. Restes d’avions i molts morters i bombes. Prou interessat però un malbaratament de poder industral i recursos, com tota guerra, especialment aquella.

Certament les guerres malgasten molts recursos. No que grans Hermanos i creilles fregides no siguen també recursos malgastats, però com a mínim hi ha molt menys sufriment.

Continue cap a el següent lloc a la guia, la platja de Bosnik, em du un cotxe destartalat, sense seients al darrere, molt xulo 🙂

La platja no té res d’especial. Paradisíaca però menys del que estic acostumat.
Lo bo és que té descenes de casetes on dormir i com després del bany ja són quasi les 5, decidisc quedar-me allà.

La fusta està molt humida, així que no puc encendre un bon foc. Nota per a la pròxima vegada, cal molt més de combustible fàcils de cremar per iniciar un foc. Un diari sempre ve bé, o arreplegar molta més fullaraca.

A més sóc estupid i massa confiat i mentre faig el foc algú em furta les carteres. Veig una ombra que fuig, però no li done importància ja que el mòbil està a lloc.

Després ajude als locals a traure una barca de l’aigua i posar-la a la platja. Allà troben el meu DNI. Mire els pantalons (vaig en calçotets tot el temps) i una cartera li han furtat els diners (1000 rupies, 0.07 euros) i els paperets que tenia. L’altra on tenia el DNI, carnet de conduir, una targeta i 300€ doblats no està.
Increïblement no em molesta el més mínim, només el maldecap d’anul·lar altra targeta.

Els locals m’ajuden a buscar i misteriosament la cartera torna a altra butjaca dels pantalons (que havia deixat altre cop a la cabnyeta) amb 250€ arrugats i tota la resta de documents. Poc després algú ha trobat misteriosament els altres 50€.

Teoria, un dels que he ajudat a pujar la barqueta a la platja és el lladre, o coneix al lladre. Després de tots els locals (uns 10) enterar-se de que m’han furtat i que aniré a la policia, s’arrepntís i torna tot. Molt ús no tenia per euros arrugats i documents en una xicoteta illa de papua. Tot i que no entenc perqué deixar el DNI i cinturó a l’arena en 1r lloc…

Bé m’acompanyen explicar-ho tot a una que parla anglès. Dic que no passa res, i torne a dormir a la platja.
Posse l’hammaca i a dormir junt a la mar i les estrel·les 😀

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s