Diaris de Papua, dies 29 i 30, Consulat


Poques hores després de dormir al palé note com el vent prèviament seré ara fufa ferotge, em desperte i la lluna i les estrel·les han desaparegut. Correctament assuminsc que una tempesta ens espera, quan estic fent via cap  dins comença a ploure el que serà una forta plutja.
A dins gent fuma, juga a cartes, escolta música i parla fort, tot i ser vora les 3 del matí amb la majoria de la gent de la sala dormint. Em pose els taps, dic altre cop que no es por fumar, amb menys èxit, i vaig a dormir.

 2 o 3 cops em desperta el fum d’algú pròxim. Plou encara molt i no es pot obrir la porta, els dic que paren de fumar i més o menys em fan cas

Poc a fer, el ferri arriba a Jayapura a les 6 del matí, parle un poc en els pares mentre la resta de la gent desembarca i menge restes del sopar d’algú que ha deixat quasitot.

Vaig fins al consulat de Papua nova guinea, que tot i ser dilluns està tancat ja que estan pintant.

Vaig a carrerons fins la mar on em trobe en les restes de 3 tancs de la 2a guerra mindial, mola. Es genial simplement deambular i trobar-se coses així, això dóna motius enormes per a viatjar de la forma que ho faig.

Puge a dalt d’uns dels tancs tenint al davant una badia d’arena blanca amb illes de roca en mig, i adolescents practicant vela en barquetes xiotetes.

Vaig fins on treballa el George, el meu CS a la ciutat. Un banc. Ell ha estudiat matemàtiques tot i que s’ha especialitzat en finances internacionals en l’esperança de treballar en llocs com Londres o Canadà.

Com tinc temps vaig fins a l’aeroport amb autoestop on el qui em porta es un cura que li caic molt bé, els altres autoestops també són super amables i els caic molt bé 🙂

 

A l’aeroport pregunte si els misionaris em poden dur en avió a cap lloc, i si els militars em poden dur en un avió Hercules. No puc.

Torne, anem a comprar, George cuina, bon sopar 🙂

 

Al dia següent vaig al consulat amb una familia que m’agafa al cotxe quan plou. Allà faig una carta per demanar que em donen la visa, la imprimisc i a esperar. Em diuen que pot ser serà 5 dies!

Torne i plou molt. Un home m’agafa en un Hummer i em diu que em  demà els de Papua faran una marxa de 20 km, des de la uni fins al centre de la ciutat, interessant, intentaré anar.

Em deixa a davant un super on compre moltes galetes i per a fer una truita de creilles. Plou i espere.

Vaig a la casa de George, m’ha deixat les claus. Quan george ve prepare la truita de creïlles. Prou bona, gaste llet de coco.

Poc més.

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s