Diaris de Paupua, dia 27, finally told off.


M’alce al matí, l’eixida de sol no es gran cosa, torne a dormir fins les 7 i després estic a la hamaca relaxat.

Un banyet i vaig al mercat dels dissabtes del Poblet. Ple de peix i el més interessant, milers de molles de caragols de mar. La feinada que s’ha de fer per recol·lectar i traure la molla dels caragols deu ser impressionant.
Compre un poc de menjar i trenque el dejuni d’un dia.

Un militar em du en moto fins el port.

Pregunte altre cop si puc anar en el vaixellet i l’home em diu que demane permís a la policia marítima.

La policia m’envia a immigració, on després d’esperar un parell d’hores (per sort em donen de menjar) el superior enfadat m’esbutja que com no sé que no puc anar als llocs sense informar a la immigració. Oh bé, supose que no podré fer autostop.

El que seguís és una reprimenda i un intent de l’home d’entendre i reorganitzar el meu viatge. No entén que un cosmoleg vuiga viatjar per entendre el món. A més segons ell he de dormir en hotels i comprar tiquets.

Com vol vore les fotos també i tinc tot lo del moviment de papua lliure no pose massa pegues i dic que sí, que compararé bitllets i aniré d’hotel.

Però vol que compre el bitllet i se’l mostre. Comencen més problemes, no tinc diners sufuicients. Sent dissabte els bancs enstan tancats i no hi ha oficina de canvi.

Em duen a les agencies de viatges a vore si em canvien diners, tampoc.

Al final després que es faça tard i despés d’altra entrevista amb ell per entendre els meus motius, l’home em diu que vaja però que li envie un SMS dient on dorc.

Només eixir d’immigració, un home que espera al meu costat, pacientment, a que faça una foto, em diu si vuic anar amb ell. 1a llei altre cop i vaig amb ell.

Em diu que ha hospedat ja a un francés i un Rus, per mesos!

Despés em diu d’anar a un monument de la 2a guerra mundial. Anem, el monument no té res però 
veiem una platja xula just al costat. Després anem al mercat central, eatranyament a uns 4km fora de la ciutat. I finalment a una Muntanyeta a vore les vistes.

Tornem a la casa on he deixat la motxilla i després d’una dutxa l’home, Kaka de nom, se’n va. Em diuen que el voré fins 1h o 2 més tard. Mentre mig veïnat passa a vore-m, vorem que passa 🙂

Poc a fer, llegisc noticies i escric.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s