Diari de PNG, 10, entrevista en traductor de la biblia.

IMG_20160626_124138.jpg

Qui fa bé l’educació i distribució d’informació té el poder de convèncer la gent fàcilment per llarg. També com a Borneo, qui arriba abans a un lloc té gran avantatge (com a mínim en mitjà termini) d’influir i dominar la  evolució d’una població aliena al concepte introduït. Siga el món mercantilista, el religiós, l’ecologista o el turístic  (els que dominen ací).

Em note com he madurat i crescut enormement en el transcurs del meu viatge quan rememore parts d’ell. Certament tinc molt bona memòria i recorde com em sentia i que pensava a cada moment.

A la  nit he dormit prou mal pels gasos del crep i el curri  i m’he  alçat prous cops  al bater. Però al matí ja estic bé.

És diumenge i en Chrisna m’ha dit que  tots  estan a missa. Vaig a l’Església, el cura té PowerPoint i mapes, posa exemples i conta acudits! El tio s’ho curra i fa entretinguda l’explicació. Per escampar una ideologia qualsevol mecanisme és òbviament valid.

La  1a missa és en Pigean (la nova llengua del nord de PNG, un anglès crioll) , parlen de nosequé de Grècia.

 

Al acabar se m’acoste a un home que pareix interessant, i ho és!

Dóna la  casualitat que  és veí del Chrisna, que li va  regalar una bíblia, i un  dels de “l’antiga escola”, un que arribava a una comunitat sense saber  res, es construïa una casa allà (que li cremaren 3 cops) i feia un diccionari a partir del que anava aprenent. Porta en aquest  cas 30 anys  per a fer el nou testament en una llengua desvinculada d’altres.

entrvista: (to be added the extract)

 

Després amb l’entrevistat ens trobem en el cura i em conta històries de missionaris. Una que ell vivia com a  i jo assentia, per no tallar. Em conta que una de les comunitats volia agredir la casa d’uns missionaris quan la dona estava sola, per algun motiu la volien agredir, ella es tancà en casa perquè notava que la situació estava mal (no sé si hi havia un somni premonitori o no en mig). En tot cas hi ha un moment en que a la nit li cremen la casa i ella posa la bíblia a la porta, i es posa a resar apassionadament tipus jesús és més poderós o quelcom així i passà la nit així sense ser cremada ni que li feren res. Això permeté que estiguera protegida i es salvara. L’home s’ho creia literalment.

També a més de ser cura és pilot d’avió i em contà que una de les comunitats a les que visitava a una parella se li va morir el fill, i el shaman de la tribu els va convèncer que  un ser blanc tindria l’esperit del seu fill, i com un parell de gestos d’ell eren pareguts pensaren que ell era el seu fil. Sempre que visitava allà el tractaven com al seu fill, li donaven molt de menjar i volien estar en ell, i quan se n’anava ploraven molt. Al final, ja després d’anys es sentà en ells i els convencé que no era els seu fill i que no l’havien de tractar especial.

Torne a ca el Christna per dinar, ja em  trobe millor de  la panxa però  dine llauger.

Descanse que estic dormilent.

A la vesprada vaig a  donar  una volta, on em  trobe un home que treballa de carpinter per construir en el camp les cases que els missionaris aniran a habitar mentre treballen allà. Ara estan començant a fer-les en l’estil occidental. Cal demanar molts permisos i convèncer a les gents per a que puguen construir les cases. Molt sovint aquestes són cremades i alguns missionaris violats i assassinats.

També em conta que del seu equip de constructors, dels quals la majoria són natius, de vegada en quan se’n tornen a les seues tribus a lluitar en guerres. Fa unes 3 setmanes un d’ells tornà en la cama travessada per una fletxa, i ell veia com en els turons del voltant del campament feien batalles, en que 2 grups de guerreres s’enfrontaven en llances i escuts a certa distància. Majoritàriament era fer molt de soroll i llançar alguna llança i fletxa, però en general hi ha poc cos a cos (el qual és normal ja que no beneficia a ningú), és un combat més per aparentar de cara a cada comunitat que per conquerir als altres.

 

Mes avant  veig a un grup de gent  que fa musica al voltant d’un foc. Un  d’ells, un papuan que s’anomena Vincen em convida més tard per sopar en ells. Em pegue un tiveri prou  gran, per sort ja estic bé de la panja. LA cuina es una mescla de filipina i papua, ja que la dona és de filipines.

El Vincent  em  conta que ara han iniciat els locals un grup de traducció de la bíblia propi, en que no són els estrangers qui aprenen la seua llengua si no els  locals  que aprenen anglès i traduixen  a la llengua local. Em  diuen  d’anar demà  a vore’ls

Em trobe millor però em costipe. Tinc prous mocs.

Diari de PNG, 9, culture and development

IMG_4467.JPG
Pel matí la família blanca, molt rica per als estàndards locals, i que viu a una auto presó per al inseguretat que hi ha, se’n va d’excisió. Plou molt i em deixen a una gasolinera. Allà em diuen que hi ha una oficina dels que tradueixen la bíblia a molts idiomes i vaig en uns locals que em duen on està, però no trobem a ningú ja que els qui hi treballaven se n’han anat. Torne i faig autostop fins que al final m’agafa un pickup, mentre s’ha fet un rodal de 10 o 20 persones curioses del fet que pregunte i busque transport. La pick up  fa de taxi a una dona que ha anat a un poble prop de Medeng a enterrar un que ha mort, i ara està tornant a Lae. Em diu que l’home havia viscut lluny del poble tan de temps que els habitants el consideren un estrany.

La dona treballa en infraestructures i cultura i afers socials. Em diu que un dels principals problemes en PNG és precisament això, que s’està perdent la cultura i les arrels. Això fa que la gent estiga perduda. És el mateix efecte que els aborígens i els indígenes a Austràlia i Canadà.
Fa 30 anys que corren programes de conscienciació i festivals. La gent escolta i participa però després no fa res. Les cultures estàn morint, no massa majors passen les tradicions i llengües als fills.

El pitjor problema pareix ser el món modern. Deixen el poblat i van a zones urbanes i desconnecten de les tradicions. La nova societat capitalista no ofereix cap millora a una població poc preparada i en pocs recursos, ergo l’únic que té la gent a fer en el seu temps pròxim  a  complet temps d’oci és beure, robar per beure, i beure un poc més.

Oci, que important és això.

Ser orgullós de la pròpia cultura pareix ser essencial. Els humans sóm sers duals, indivduals i socials, si perdem la cultura perdem una part del ser i les conseqüències són terribles. Es perd el tindre una meta, un projecte, un objectiu. Si copies altres cultures sense valorar la pròpia no tens rumb.

Paupua Nova Guinea mai no havia tingut estructures d’estat en la seua història fins a que en el procés de descolonització en els 70 els obligaren a crear-se un estat, que a hores d’ara és totalment disfuncional i que evidentment la població del lloc no està preparada per saber gestionar a cap nivell  significatiu. Perquè insistim en crear estats nació  artificials que res tenen a vore en la gent que els habita? supose que ningú té la paciència de parar-se a vore com ells es gestionaven i idear un model nou que els permeta sobreviure un món global que els arriba a l’hora que preserven el seu món.

Crec que no és una pregunta que haja estat mai explorada i la resposta és xunga de collons. Certament no pareix existir cap solució satisfactòria que complisca pau, conservació i història. Cal estudiar els casos dels suïssos (n estat multicultural) i l’educació asiàtica (administració independent de l’occidental i que ha sobreviscut) per saber com ells creaven els estats, l’administració. En tot cas cap exemple val per al problema en qüestió, els estats nació estan fallant per protegir els seus ciutadans, que és un dels principals motius de que es crearen els estats nació en primer lloc!

Això és una de les crisis modernes, un dels motius que els anglesos i galesos han votat per anar-se’n de la unió europea. Perquè pertànyer doncs a una institució que no entenen i no perceben que els protegís? com tenen una mentalitat d’illa no entenen quins són els altres beneficis. oh well, altre cop la importància de l’educació.

Durant les hores de viatge pense bastant en l’idea d’estat nació modern i quines formes té d’implmentar-se a els llocs on els estats no havien existit històricament, tipus Papua, moltes parts d’Àfrica, i els pobles indígenes. No trobe cap solució evident per fer-hom només experimentar.

La carretera ha millorat molt plenament, la cosa s’explica per les abundants plantacions de canya de sucre i oli de palma en la explanada que travessem. Parem en una especie d’àrea de servei en que hi ha uns quants edificis grans (fàbriques?) i com a la resta de PNG, hi ha centenars de persones sentades sense fer res.  La dona em dóna de menjar i m’oferix diners que rebutge.
Tan el conductor com ella s’ofereixen a ajudar-me quan vaja a Lae. De fet em volen organitzar el viatge per a que no em passe res mal, el que passa és que ells estan preocupats, treballant per al govern, de que em passe res, ja que  seria mala publicitat per al seu país. Recorde que açò és mad max, sense retallades.

A cert punt el cotxe està averiat, o dona problemes, i parem a reparar-lo, pagant-ho la dona. Per a ser treballadora del govern pareix que té prous diners. On arreglem el cotxe hi ha unes plantes en macetes, prou simples per al meu vore, que cada una val uns 20€! i la dona vol comprar una més cara, perquè és roja, que val uns 40€. No entenc com unes plantes poden ser tan cares en un paradís de els plantes, supose que els testos valen cars ja que seran importats. Ella compra algunes plantetes al final.
Complint les coses d’oci, per a un que hi ha reparent el cotxe hi ha uns 10 mirant.

Em deixen a l’intersecció i allà camine un poc fins que un pickup m’agafa i 1h mes tard em deixa a Kainaintu. Pugem a les muntanyes i les vistes són impressionant! Les besants de les muntanyes continuen, essent cremades al principi però després passen  a ser boscoses en casetes en sostres que pareixen de palla i conreus.

Fa més fred i la gent va coberta en roba de tardor i hivern, es curiós vore a indigenes en llocs tropicals, abrigats en roba occidental. Més curiós encara quan, pel que sé, fins fa 50 anys no tenien cap roba més que fulles. He pujat a l’altiplà on fins fa 60 anys entre 1 i 2 milions de persones vivien conreant en aquestes terres altes sense que la resta del món en sapigueren res d’ells. Ara està tot plé de piles de fem…

De l’altra intersecció camine fins que una espècie de 4×4 bus m’agafa. Em deixen a les portes del complex dels Lingüistes de la Bíblia, allà tradueixen la biblia a molts dels 850 idiomes que es parlen en la ila. Allà al entrar em diuen de parlar en el de seguritat, un Nepalí que ha treballat per a l’exèrcit Indi per 18anys.

Em du al cap de seguretat del complexe Markus, un dels EEUU que ha vingut ací per motivació de proveir la Bíblia a tota la humanitat. Porta 8 anys ací però no és lingüista.

li faix una xicoteta entrevista dels bàsics del institut. Al principi un grup de lingüistes es posava a viure en una comunitat durant dècades per proveir el diccionari i la traducció de la Bíblia per a un grup lingüístic específic.

Ara també el que fan és entrenar a gent local per ajudar i treballar en la creació i la normalització de la llengua.

Per tant ara també fan un estudi previ de com de saludable i interessada la comunitat és en adoptar el projecte de traducció, òbviament a gent que no sap que és llegir i escriure, que li donen un llibre en la seua llengua, per molt religiós que siga, no els té molt de valor. Al final esta és gent que passa la seua vida cultivant, caçant i guerrejant de vegada en quan.
Em conviden a pancakes a la casa d’el de seguretat on faig l’entrevista.

En Chrisna em convida a dormir a sa casa. Em prepara un curri  per a sopar, però això junt a els cupcakes i pancakes que m’han donat al matí i que encara tenia l’estómac regirat doncs m’unfle en gas com un globus, no bo.

 

****

globalisme, una ideologia que s’encarregue de conservar la diversitat local?.

old metal structures eaten by time, monuments to remains of development

el poder de l’entreteniment  i l’oci

viatjant durament realitzes que és  l’essencial.  aigua, dormir, menjar, tindre un objectiu o projecte, i distraccions, oci. I això és la vida per a tot humà , les 2 últimes són les que són plenament humanes.

muntanyes pelades cremades, em conten que la gent les crema per entreteniment i divertir-se