Diari de PNG, 10, entrevista en traductor de la biblia.

IMG_20160626_124138.jpg

Qui fa bé l’educació i distribució d’informació té el poder de convèncer la gent fàcilment per llarg. També com a Borneo, qui arriba abans a un lloc té gran avantatge (com a mínim en mitjà termini) d’influir i dominar la  evolució d’una població aliena al concepte introduït. Siga el món mercantilista, el religiós, l’ecologista o el turístic  (els que dominen ací).

Em note com he madurat i crescut enormement en el transcurs del meu viatge quan rememore parts d’ell. Certament tinc molt bona memòria i recorde com em sentia i que pensava a cada moment.

A la  nit he dormit prou mal pels gasos del crep i el curri  i m’he  alçat prous cops  al bater. Però al matí ja estic bé.

És diumenge i en Chrisna m’ha dit que  tots  estan a missa. Vaig a l’Església, el cura té PowerPoint i mapes, posa exemples i conta acudits! El tio s’ho curra i fa entretinguda l’explicació. Per escampar una ideologia qualsevol mecanisme és òbviament valid.

La  1a missa és en Pigean (la nova llengua del nord de PNG, un anglès crioll) , parlen de nosequé de Grècia.

 

Al acabar se m’acoste a un home que pareix interessant, i ho és!

Dóna la  casualitat que  és veí del Chrisna, que li va  regalar una bíblia, i un  dels de “l’antiga escola”, un que arribava a una comunitat sense saber  res, es construïa una casa allà (que li cremaren 3 cops) i feia un diccionari a partir del que anava aprenent. Porta en aquest  cas 30 anys  per a fer el nou testament en una llengua desvinculada d’altres.

entrvista: (to be added the extract)

 

Després amb l’entrevistat ens trobem en el cura i em conta històries de missionaris. Una que ell vivia com a  i jo assentia, per no tallar. Em conta que una de les comunitats volia agredir la casa d’uns missionaris quan la dona estava sola, per algun motiu la volien agredir, ella es tancà en casa perquè notava que la situació estava mal (no sé si hi havia un somni premonitori o no en mig). En tot cas hi ha un moment en que a la nit li cremen la casa i ella posa la bíblia a la porta, i es posa a resar apassionadament tipus jesús és més poderós o quelcom així i passà la nit així sense ser cremada ni que li feren res. Això permeté que estiguera protegida i es salvara. L’home s’ho creia literalment.

També a més de ser cura és pilot d’avió i em contà que una de les comunitats a les que visitava a una parella se li va morir el fill, i el shaman de la tribu els va convèncer que  un ser blanc tindria l’esperit del seu fill, i com un parell de gestos d’ell eren pareguts pensaren que ell era el seu fil. Sempre que visitava allà el tractaven com al seu fill, li donaven molt de menjar i volien estar en ell, i quan se n’anava ploraven molt. Al final, ja després d’anys es sentà en ells i els convencé que no era els seu fill i que no l’havien de tractar especial.

Torne a ca el Christna per dinar, ja em  trobe millor de  la panxa però  dine llauger.

Descanse que estic dormilent.

A la vesprada vaig a  donar  una volta, on em  trobe un home que treballa de carpinter per construir en el camp les cases que els missionaris aniran a habitar mentre treballen allà. Ara estan començant a fer-les en l’estil occidental. Cal demanar molts permisos i convèncer a les gents per a que puguen construir les cases. Molt sovint aquestes són cremades i alguns missionaris violats i assassinats.

També em conta que del seu equip de constructors, dels quals la majoria són natius, de vegada en quan se’n tornen a les seues tribus a lluitar en guerres. Fa unes 3 setmanes un d’ells tornà en la cama travessada per una fletxa, i ell veia com en els turons del voltant del campament feien batalles, en que 2 grups de guerreres s’enfrontaven en llances i escuts a certa distància. Majoritàriament era fer molt de soroll i llançar alguna llança i fletxa, però en general hi ha poc cos a cos (el qual és normal ja que no beneficia a ningú), és un combat més per aparentar de cara a cada comunitat que per conquerir als altres.

 

Mes avant  veig a un grup de gent  que fa musica al voltant d’un foc. Un  d’ells, un papuan que s’anomena Vincen em convida més tard per sopar en ells. Em pegue un tiveri prou  gran, per sort ja estic bé de la panja. LA cuina es una mescla de filipina i papua, ja que la dona és de filipines.

El Vincent  em  conta que ara han iniciat els locals un grup de traducció de la bíblia propi, en que no són els estrangers qui aprenen la seua llengua si no els  locals  que aprenen anglès i traduixen  a la llengua local. Em  diuen  d’anar demà  a vore’ls

Em trobe millor però em costipe. Tinc prous mocs.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s