Diari de PNG, 14, Decepció

img_20160630_122553

M’alce, els estudiants m’han deixat oficialment tirat. No estic 100% bé  de salut, i la falta de són m’hagués rebentat, però estava suficientment motivat per superar els problemes. Estic altament decepcionat i finalment desmotivat del país.

Atenc a l’escola, és  la clausura, l’últim dia de curs, per això alguns estudiants retornaven air al seu poble.
És una escola luterana, els Xiquets canten gospels i després es reunissen al patí.

El professor que m’havia dit de parlar a classe fa un discurs terrible basat en la bibla sobre l’obediència cega en pares i polítics. De com l’obediència  els farà tindre èxit en la vida. Això em recorda perquè les religions no són bones tot i que tinguen en teoria un misstge bo de fons, ja que pots utilitzar part d’elles i justificar que es paraula d’un ser superior per a adoctrinar a la gent en missatges corruptes. A través d’utilitzar la suposada veritat absoluta es pot abusar del adoctrinament i control de la població, tant de forma volguda o no. No que les ideologies siguen molt millors ja que substituïxes la figura divina per la figura humana divinitzada…

El director fa un discurs d’ajudar als pares a collir cafè ara que és època de collita del cafè perquè això dóna diners… No el conec però m’invita a parlar.

Done jo un discurset improvisat emfatitzant la cultura l’important d’aprendre, tot i que comence a tindre seriosos dubtes que funcionarà el sistema educatiu que tenen ací, més en això després.

El vicedorector (deputy teacher o algo així que vaig parlar air) fa un discurs dels mals hàbits com fumar maria, bessar-se en públic i apostar. Molt religiós tot.

Després reflexiona de la nostra conversa d’air on exagera el que li vaig dir que no s’ha de vassar tant el sistema educatiu en memorització, si no en pràctica. Diu que nosaltres no tenim fracàs escolar per això :P, no sé d’on ho a tret però bé, a saber que és el que faran, les paraules són vent. Crec que el que ell ha entès és que cal fer més deures, el qual en una societat sense distraccions i els xiquets lluny del pares potser tampoc és del tot mal, el problema és que en un món sense disciplina no té sentit.

Aprofite la benentesa per demanar altre cop el torn de paraula i posar-los altres deures. Amés d’ajudar als pares en el cafè s’han de sentar en la família i ancians i aprendre les tradicions i històries de la seua cultura, com el símbols dels Pillum (les bosses tipiques d’ací). No sé si ho faran, són les 10 passades i el sol ja pega fort desde fa prou, els estudiants estan clarament patint, no estan molt entusiasmats que allargue els discursos.


Be doncs breu reflexió del perquè el sistema educatiu ací falla:

A més de ser memorístic, el pitjor problema és desarrelar als xiquets des dels 8 anys de la cultura tradicional, ensenyar-los en una llengua aliena i eliminar figures d’autoritat al ficar-los en internats grans.  Tot això només fa acabar en un alt fracàs escolar segons em diuen. I de passada destruir la pròpia cultura i societat. Pareix un esforç inútil pera fer encara més mal. És com si per voler ajudar algú a caminar li trencares les cames.

M’imagine que és la forma més econòmica de proporcionar alfabetització a molta població, que és el que a la UN i ONGs els agrada posar (tan % de xiquets fora de ser analfabets) però no se n’adonen que fer córrer les coses, aconseguir alfabetització rapida i econòmica té in gran preu, crea  moltísims més problemes.

En eixe sentit a Indonèsia i Vietnam (altres llocs on hi ha molts grups indígenes i es fa ràpida alfabetització en internats) no són  molt millor, però com a mínim allà els xiquets no estàn tan separats dels adults (els caps de setmana tornen) ja que les infraestructures permeten desplaçaments  més econòmics en temps i diners. I els professors són locals en molt casos.

M’acomiade i faig carretera caminant muntanya amunt. La Carretera sorprenentment en la 1a part està coberta de pedra calcària triturada que al mesclar-se en la pluja fa una espècie de cement prou bo.

Camine prou muntanya amunt acompanyat de locals que se m’unixen i deixen, fins que m’arreplega un “camió escolar”, literalment és un camió on posa School truck, que du cafè i passatgers.

La gent contenta que hi vaig. Però caregen més i més sacs de cafè (jo carregue 4 d’uns 50-60kg, mig fracassant en un, vore video) i més gent, de manera que hi ha sobrecarega. M’oferisc a baixar i demanar altre vehicle però els locals es neguen ferberment que vaja assoles.

Hi ha un punt en la carretera que els vehicles s’han menjat el camí, està tan fangós fangós  que el camió s’enfonsa molt. No pot passar, hi ha un home allà tot el dia en unes ferramentes bàsiques per arreglar el punt. Cobra per això. Molts baixem i posem pedres. Em recorda a Borneo on la gent consrtuia “ponts” en taulons de fusta sobre bassals de fang i cobrava un “peatge”

Upgrade road reparation skill to: Mountain road reparation.

Com hi ha sobrecàrrega anem lents i cal baixar a cada rampa empinada.
En una d’aquestes parades  un pickup plé de cafè i més passatgers m’agafa.

Anem fins a Lae, passe fred per 1r cop ja que l’entorn és muntanyós i hi ha una boira molt densa, en que al trabessar-la a dalt del pick up, es microgotes fredes impacten contra mi . Sort de la toalla i el pluvisquer. Al caure la nit i baixem a les valls i la boira condensa en pluja a mesura que la travessem.

Cuinen salsitxes a damunt de bidons de petroli. Xiquets amb panxes impossiblement unflades estan vora carretera menjant salsitxes i creïlles que fregixen.
img_20160630_174853
A la nit arribem  a un mercat a 15km de Lae, em volen dur a que dorga a un lloc de l’exercit de salvació, dic que puc dormir al mercat i s’oferixen a que dorma amb ells, es tard fosc ja i accepte.

Em diuen que em pose unes botes de goma  ja que hi ha que pujar un turó fangós. Rebutge, com de fangós pot ser un camí que no és  pla? MOLT FANGÓS descobrisc.

No he caminat mai en tan de fang en ma vida, vaig descalç, i no veig res perquè es ven fosc, agafe un parell de pals del camí i això eviten que caiga més d’un cop. La caminada que no serà més d’1km pot ser ena costa més de 40min, i demà hauré de Baixar! oh well.

Dormim en una casa en construcció, no té ni espai comú. 5 dormim apretats en una habitació que no tindrà ni 10m2. Després d’estar decepcionat del matí, cansat, fred, empolsegat, fangós, famolenc, i suat, dormir ací és un paradís.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s