Diari de PNG, Dia 17, Port Moresvi ¿dangerous? wandering

img_20160703_111658

Matí, em desperte promte pensant que el vol era ja, però el vol realment és a les 9, torne a dormir

a les 7 anem cap a l’aeroport. Em fan facturar i  esperar per donar el bitllet, per sort tot va ve.

és un avionet d’elix en unes 30 places, molt divertit. Les vistes són xules, però continue pensant que hagués estat molt millor anar a peu. M’arrepentisc bastant realment, tot per els mocs, per estar un pot refredat…

Ja aterrant a Port Moesvi, a l’aeroport el canvi de divisa cobren un 10%, estúpid país carisim.

Camine cap  a la costa. Baix el curs d’una autopista elevada molta gent es concentra en un “mercat” baix d’un pont d’autopista, només venen un poc de tabac i bitlle nut. Hi ha el 1r sabater que veig al país. M’arregla la xancla (el que serà la vegada 15). I costa  poc més que els asiàtics.

Com ja és habitual quan em pare en un lloc en molta gent, em rodegen desenes de curiosos. No tenen res millor a fer pel que entenc.

Se m’unís un estudiant de ciències polítiques, que vol que li paguen per anar a Oxford 2 anys, però que protesta contra el 1r ministre, en qui s’ha reunit personalment (segons entenc) perquè els 2 són de l mateixa província i vol que li subvencione per desenvolupar el país. Com fer-ho no em sap respondre.

Li dic que ciències polítiques no és molt eficient per el desenvolupament ja que el el país té pitjors problemes que la política. Em dóna la raó, que poca auto confiança en un mateix!, m’hauria d’haver discutit

Creue el mercat principal de la ciutat, és lleugerament més animat i divers que la resta, però continua sent trist en comparació a Àsia, el de ciències polítiques m’acompanya a mode de guardaespatlles.

L’estudiant em deixa i creue barris avorrits. Hi ha una dona completament veguda, prop una familia està xugant i rentant roba en aigua de desaigue, en l’aspecte i olor brut que esperes d’aigua en una ciutat, siga d’on siga

img_20160703_121818

A unes naus veig un mn de gent que està agafant pa en un dels tipics locals en que barres i una reixa separa els consumidors dels venedors.

img_20160703_115848_1

Al final són descampats i agafe un pickupfurgo fins al moll de yotch per preguntar per vaixell fins australia.

al yacht club pregunte si ningú va a Austràlia. Em diuen que un altre tio que vol fer la volta al món sense pillar avions, fa 2 setmanes estava a jayapura. Doncs no sóc L’únic pareix, però eixe prepara més el camí ja que els contactà en 2 setmanes d’antelació. En el moment que escric açò al blog (6 messos després) eixe xic em contactà fa poc i encara no ho pogut eixir de PNG :P, estrany dead end per ell.

Vaig cap a un lloc que al mapa pareixen molls front a la mar, però que al anar-hi són passarel·les de fusta construïdes com a  barris sobre terra de marea, tipus els de papua occidental, però molt menys vius i més simples que els d’allà.

img_20160703_135313

De camí allà un tio m’intenta furtar el mòbil. Deu ser poc havilidós i prou drogat ja que no només fracassa miserablement en el seu intent si no que a més es queda allà, palplantat, mirant-me en cara d’estúpid. Jo estic enfadat, cosa que m’agrada, ja que feia molt que no m’enfadava :), li pegue unes quantes punyades, però dèbils ja que carregue mòbil i botella d’aigua. També  l’insulte.

Tot i que sóc conscient del cabreig el deixe anar perquè m’agrada la situació i gaudisc d’ella mentre passa. Però no deixe que em domine, podria haver-li pegat en una pedra però no ho faig. El perseguisc fins que finalment decidix fugir i el perc de vista.

Altra gent del carrer no fa res! només mira i em diu que ho deixe córrer. No ho entenc eixa completa pasimonia.

Vaig cap al centre de al ciutat, hi ha un mega estadi d’esports allà, no sé quin sentit té construir això en un pais en que la conscentració de gent més gran que hi havia historicament és poques descenes de persones.Supose que és ua forma occidental de gastar diners que obtenen dels seus recurson en coses que són “civilitzadores” i que donen facilment més diners a les empreses occidentals que els conxstruixen. Perquè tindre escoles més xicotetes i més extesses pel territori ensenyant en la seua cultura no és tan fàcil de facturar i extrarure riquesa… QUantes vides es podrien millorar sense fer aquest estadi hi haver deixat es comunitats arrelades al seu origen. Quin sentit té els esports de masses occidentals en una societat tribal?

Camine fins al port de containers i de casualitat em trobe a l’agent d’un vaixell que partirà en la següent hora. Em diu que sí haguera preguntat ahir segurament podria haver anat hui, i anava a Brisbane! malísima sort ahir cancel·lant el vol… Més remordiments per no caminar. Com a mínim  l’experiència m’ha ensenyat molt però encara he de digerir-ho.

M’assec, mire que vore info de port Moresvy a la guia, i diu que no vages assoles pels barris que acabe de creuar XD

Travese el centre financer de la capital, alts edificis i bancs en alta seguretat i elegancia, uns bolets que han creixcut completament aliens a la terrra que ocupen en l’escala local, però perfectament a lloc en un món globalitzat que aplasta tot el que és troba i que no encaixa en la concepció establerta de com han de ser les coses…

img_20160703_161051

Vaig al punt de trobada en el couchsurfer que he quedat,i no hi ha res que marque el punt! (havia dit de quedar a un monument, pe`ro ja no hi ha tal monument) no tinc ja dades  al mòbil, un app s’ha menjat el poc que quedava. I no puc organitzar coses en el Josh, el meu CS.

Bé, sempre puc demanar el telèfon a algú. Estic vora la platja però ningú no es banya tot i haver centenars de persones a la platja, també és cert que fa molt de vent. LA gent juga a futbol i basquet en uns camps que hi han construit ací, certament he creuat a altre món, una sombra del món que vinc i que s’extén sobre tot el planeta distorsionant les llums i foscors que hi havien abans a cada part d’aquest planeta distorsionant-les i borrant-les per sempre.

Espere, el telefon em deixa fer perdudes i Josh em crida, ve en una Japonesa que també ha fet CS en ell. La duem fins a un resort vora la mar, després anem a casa.

El Josh és pilot de xicotets avions de passatgers que duen a polítics corruptes, plantadors d’oli de palma, deforestadors, miners i exploradors de pertroli, prou depriment. No està molt content en això però  la feina li permet volar en llocs que mai faria en una aerolínia convencional.  I també dugué una vegada al cantant dels Roling Stones, Mike Jagger. A més és pilot perquè té por a volar! i s’ha forçat a ell mateix a fer el que li costa.

M’ensenya videos de quan vola sol pot sobrevolar quasi tocant la mar i la costa i les barreres de coral. Les vistes son terriblement precioses. No té permès fer això però mola molt.

La conversa és súper agradable i discutim de l’horrible estat de PNG, dels seus viatges a europa, de les meues experiències, i de menjar 😀