Libre viatges 5. Leh, episodis Budistes

Descriuré breument Lhe, una ciutat a 3600m que domina la vall del riu Indus i està enfilada en les seues casetes de fang en una muntanyeta, presidida per un palau tipus Potala de Lassa (la capital del Tibet) però en marró i xicotet. Uns turons pròxims que envolten la ciutat estan dominats per stupes i monestirs. Leh és seca, molt seca i polsegosa, el marró escenari ho domina tot, carrers sense pavimentar i terriblement turística, és el centre per fer un munt d’expedicions a l’Himalaia. És una localitat de gent amable però tímida, per tant tan lluny del que et podries imaginar que és l’Índia com és possible. I tot i ser budista hi ha mescla de diferents cultures i religions, al vell mig del centre de la ciutat presidis una gran mesquita de 2 plantes, on vaig poder pujar a dalt de tot, al minaret i al sostre de la cúpula central.

A Lhe  vaig fer viatge prou estàndard, amb voltes en bicicleta per la vall de l’Indus, visita a molts, molts monestirs,  deixar-se perdre en mars de banderoles de mantres que oscil·len al vent, suposadament escampant els seus mantres a l’aire…

IMG_6798

Però el més significatiu a nivell de cultura i xoc cultural oh resumisc en tres episodis, els dos primers de cultura Budista:

El primer fou al dia següent d’arribar a la ciutat, s’entrem amb el Mudit que hi ha un festival a un monestir proper, a Hemis (un poblet de la vall), i  agafem un bus per anar-hi. Ens costa trobar el bus però un cop dins coneguem al Debian un estudiant d’enginyeria de Bangalore que també viatja sol i se’ns unix.

Arribem al monestir de Hemis, amb arquitectura clarament tibetana i hi ha tot de gent, la ran majoria locals, acompanyats d’un grapat de turistes. Al pati principal representen unes danses de mascares folklòriques, amb timbals flautes i trompetes tibetanes. Açò també ha estat retratat per molts documentals per tant no m’estendré en una descripció. El més curiós és que gran part de les danses eren executades per xiquets (o xiquetes) amb màscares. També es deixava als visitants vagar pel monestir i visitar quasi totes les seues estances, la majoria a vore eren xicotetes capelletes amb una figura o moltes figures, ricament decorada en diners i altres objectes, i on odies fer donacions.

Per la resta el festival recordava molt a un festival d’estiu a les nostres terres. Gent venent gelats i menjar per tot en paradetes portàtils, globus, i altres joguines per a xiquets tot als accessos  i camins cap al monestir.

IMG_6459.JPG

Al tornar del festival férem tard i sols quedava un minibus, que ja se n’anava, jo arranque a córrer, estava a la part baixa d’una esplanada, i el pillem, però anava tot ple i convencem al conductor del minibus que ens deixe anar al sostre, jo puge per una finestra. Ja a la carretera principal ens fa baixar perquè la policia no li deixa anar en gent a dalt. Per tant haguérem de baixar, férem autostop i un bus escolar ens va arreplegar, jo vaig sentar-me al davant de tot, de copilot, al costat de la mestra que organitzava l’excursió. Vaig parlar amb ella i em digué que l’escola allà és publica i l’educació només és en anglès i hindú. Si vols classes en la llengua Ladak has d’anar i pagar escola privada. La dona es posà a animar el bus a meitat camí i a demanar que paren a posar gasolina fent que tots peguen palmes i en càntics com d’animadora esportiva, molt curiós i divertit.

El segon esdeveniment cultural, molt més xocant i molt menys retratat a cap documental, eren unes jornades durant setmana o així en que el Sakya Lama estava allà per a presidir una especie d’encontre budista gegantí.

IMG_7003

El festival a Hamish era en part la raó per la qual estava a prop de Leh el Lama Sakya  Trizin,  cap de l’escola Sakya, una de les quatre escoles del budisme tibetà que segueixen als  Gelugpa, on el Dalhai lama és el lider més respectat. El Sakya  Trizin presidia una serie de ensenyances i rituals durant el mes de Juliol de 2015. Jo hi vaig visitar un dia.

 Molta gent anava allà en peregrinatge des de tots els llocs de budisme Gelugpa (tibetà)

No era a la ciutat en sí, si no a unes explanades a uns 10km al sud de Leh, en la intersecció de les carreteres. Hi arribe i seguisc a la gent, Les explanades s’hi accedix des d’un terraplens més alts el qual dóna un accés a la vista de tot. No pareix un esdeveniment religiós, recorda molt més a un festival de musica. Milers de persones amb tots els colors de l’arc iris poblen una explanada, alguns movent-se com formiguetes, altres quiets amb els seus parasols redons com balons. L’accés estava poblat per paradetes de menjar com a al monestir Hamish, i hi havia molta gent voltant per tot.

Un cop descendixes, l’explanada la precedís un edifici obert en teulades estil budista on uns altaveus gegantins li donen aspecte d’escenari de concert. El  Sakya Lama, que vestís una cabellera negra en una trena i ulleres, es troba al centre en una especie de tron, rodejat de molts monjos asseguts a terra, tots en el pel pelat. Tots vestissen els hàbits de monjo típics dels budistes, un color ocre amb un to de groc i normalment amb els muscles a l’aire.

Les primeres files les ocupen molts altres monjos que miren, és com la zona VIP. La resta és gent normal, la majoria d’aspecte tibetà, que seu a terra, menjant, en la família, i de tant en tant repetissen algun càntic que el lama pregona com si dos l’últim hit de la bonda de rock de moda.

IMG_7051.JPG

Mentrestant els de l’organització (supose) repartissen menjar (arròs) i te gratis a la gent, utilitzant uns poals de pintura gegants i unes teteres molt grans per transportar-ho, em xoca el vore-ho així però no se m’ocorre altra manera d’emmagatzemar  tan d’arròs, el que sí és precari és no portar-ho en un carret, si carregar els passats recipients a ma.

Molta gent del públic té al cap una especie de pellofa com de panís, blanca, el curiós és que després d’interrogar a prou gent pel significat la majoria no em saben explicar el que vol dir. Un parell d’homes de clara d’ascendència índia (no tibetana) em diuen que és part de la cerimònia de meditació , és a dir, no pareix que li adscriguen un significat especific o que siga fàcil d’aclarir.

Els indis també em parlaren de reencarnació i em diuen que el budisme és l’única religió que no és violenta i que la gent que ho practica no fa violència. Els contraargumente amb exemples de totes les guerres que han tingut els estats budistes en el passat, ell em repliquen que ara això no passa i jo els dic que a Myanmar, un dels països més budistes del món, l’estat i la gent perseguix i mata als musulmans Rohingya, ja no m’argumenten res més i es posen a meditar.

Entre el públic em trobe a 3 europeus (no en veig cap més en tot, excepte un fotògraf), un dels quals ja l’havia conegut a uns jardins turístics a Srinagar (tals encontres repetits són comuns si fas el circuit estàndard de viatge, el qual tardaré encara uns mesos a abandonar per tant trobaré molta gent diverses voltes a diversos llocs) . Els occidentals s’autoanomenen budistes però tampoc pareixen entendre cap dels ritus, de fet em digueren que el Lama que presidia era el 2n en rang dels Lames Gelugpa, quan només era el cap d’una de les 4 escoles filosòfiques. Si bé és cert per a entendre aquestes disparitats es que segons alguna tradició occidental el Sakya Trizin és considerat el 4rt en rang… Aquesta confusió en prové en part de l’obsessió dels occidentals de vore la resta del món com una analogia del nostre, i per tant jerarquitzar-ho tot a mode d’esglésies occidentals. Pel que he llegit entenc que la jerarquia no és definida i fluctua, segurament depenent de l’influencia i prestigi de cada personatge a cada moment, o de la facció que representen, més com un noble  a les corts  i aristocràcia medievals que no un càrrec eclesiàstic ven definit. He de recordar que el budisme tibetà és una teocràcia, on el lider de l’església té tot el poder polític i posseïx terres i direcció de l’estat, per tant no hi ha aristocràcia nobiliària a l’estil europeu. Aquest lama per tant seria una mescla entre el cap d’un ordre religiosa a l’església catòlica (com els jesuïtes o els franciscans) però a més amb el poder i herència  nobiliàries (el títol s’ha heretat des del segle XI en la mateixa família) i amb poder de decisions d’estat similars a un compte (antigament) o un ministre.

IMG_7063.JPG

Mentre m’assec amb els occidentals ens donen uns granets d’arròs que han estat tenyits amb safrà, els pregunte que fer amb ells i no saben, alguns se’ls guarden, altres se’ls mengen. Els veïns tibetans del public tampoc pareix que sàpiguen que fer amb ells. Alguns fan càntics amb ells, altres els escampen, altres els guarden. Més avant donen uns anells de paper, el mateix passa, diferents usos, la gent que no rebia l’anellet anava com boja per aconseguir-ne un, altres en tenien 4 o 5.

Em recorda més i més a una especie de festival/acte public, en que patrocinadors donen regals que la gent no en té cap us però que el public assistent vol ferventment, públic el qual desprès no sap que fer-ne de tals utensilis promocionals per als quals no tenen cap utilitat.

Em plantege la hipòtesi que són una serie de regals i objectes que algú se li ha ocorregut poden repartir a la gent per mantindre-la distreta i pendent, però que no té cap raó d’esser més de fons, si no la gent deuria saber quin us ritual tenen.

Entenc que la natura humana transcendix cultures, religions, creences actes públics i esdeveniments de diferents natures.

IMG_7058

I de fet això és el festival, el Lama es passa tot el temps fent càntics i mantres, el públic es para atenció a estones o no, com si un grup de música que toqués a un parc i part de la gent estigués estigués escoltant la música mentre que altres fan pícnic.

Que fan els occidentals doncs? En teoria hauria d’haver un traductor d’anglès per a ells, per traduir les paraules ocasionals del Lama i el significat dels càntics, però no hi ha ningú així que simplement passen l’estona.

 Sobre mig dia s’acaba l’esdeveniment per eixe dia. En eixe moment tothom es concentra a l’eixida de la plataforma on està el Lama. Unes dones en vestits tradicionals l’esperen, hi ha molta seguretat i han d’anar fins a un cotxe blanc.

El que és molt xocant és que hi ha una xiqueta molt ven vestida amb vestit tradicional, porta una trena llarga, negra. La xiqueta, que no tindrà més de 10 anys, es posa a donar benediccions al públic i vessar-los.  La gent està frenètica per que els toque i els beneïsca, com si fos una estrella del roc. Entenc  doncs que deu ser és un buda reencarnat, o quelcom així, però em sobta en que tinga cabell llarg i siga una dona, no sabia que a aquesta branca del budisme hi pogués haver monges. Pot ser simplement és de la família Khön que hereten el càrrec de  Sakya  Trizin. Curiosament mentre feia recerca d’aquest càrrec llegisc que al decembre de 2014 han canviat la manera de succeir el càrrec, i ja no és per reencarnació, si no que s’elegís a un representant de les dels Dolma o dels Phuntsok  Phodrang (les dos rames de la família Khön) ostentaran el càrrec  per 3 anys en funció de l’antiguitat i com de qualificats estiguen. El  maig  de 2017 any canviaren el Sakya  Trizin.

IMG_7117

Després d’això és el final de l’acte i torne amb els occidentals cap a Leh, hi ha tanta gent que és fa un embós enorme per tant ens quedem a dinar al poblet. Els occidentals estan allà per aprendre coses de budisme i medicina tibetana. Formen part del new age que domina molt el sector dels viatgers. No tinc res en contra de la medicina tradicional de cap lloc, mentre funcione bona és, però el curiós és que els occidentals vulguen fer tan d’esforç per aprendre medicina oriental però no la medicina greca-romana (galenica, dels humors medievals). Bé certament hi ha molts motius, en part que al Tibet hi ha molts mestres mentre que de galenica deurien anar a biblioteques antigues i la nostra cultura no la valora, per tant la falta d’escoles. Al Tibet fins a cert punt encara forma part de la cultura local mentre que a occident hem abandonat completament la medicina antiga i per tant s’ha dissociat completament de la vida i cultura occidental.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s