Llibre de viatge 11, Dones, a Delhi (i gran part de l’Índia)

Un punt que he de mencionar i no sé com puc insistir amb suficient força per reflectir l’efecte i fort impacte que que és la presència de dones al carrer. Quan ixes de ta casa, en que pots conviure en la teua família, o amics, o companys de pis, la presència femenina pot ser 0 a 4, 3 a 2, 4 a 4, etc, es a dir desigual considerant el microcosmos que una casa significa, però quan ixes al carrer, més en una ciutat de dimensions descomunals en desenes de milions de persones com Delhi esperes que la presència de genere al carrer represente el ràtio de la població d’aquell país, o del món, es a dir més o menys la meitat  seran de sexe femení i la meitat masculí.

No és al cas però a bona part de les explanades del Hindus i Ganges de l’Índia, on s’agrupa la major part de la població Índia, i sobretot ho és a Delhi, on primer em vaig donar comte de la gran desproporció d’hòmens. No vaig fer de manera sistemàtica la ràtio d’homes a dones als carrers , però al meu cap oscil·laria entre 70% i 90% d’homes 30% a 10% dones.

IMG_9421.JPG
Diferents cues per al metro, a l’esquera per a dones només, a la dreta per a tota la gent, només hi ha hòmens.

Un lloc que permet fer-se una idea de la ràtio, és el metro de Delhi (l’únic que funciona molt bé a la ciutat, tot i que és un lloc esbiaixat per contar, ja que només gent “rica” per als estàndards de l’índia l’utilitza habitualment). Cada comboi era de 10 vagons, 1 estava reservat per a només dones, els altres 9 eren per a qui volguera entrar-hi, (no hi havia cap només per a homes, el qual diu molt de per si). Cal mencionar que els combois sempre, hora punta o no, estaven plens, arrebossar de fet, i que als vagons mixtes podia haver 1 o 2 dones per centenars d’homes. Els vagons de dones també estaven arrebossar. Això ens dóna un ràtio, al metro, de quasi 9 homes per cada 1. Com he dit es esbiaixat ja que les dones a l’Índia no acostumen a viatjar soles, per tant menys població femenina agafaria el metro que la representació real al carrer, però exemplifica perfectament la brutal disparitat de la presència als espais públics d’un genere en vers l’altre a una de les ciutats més importants del món i capital d’aquest enorme país.

No entraré molt en l’anàlisi de les raons de perquè és d’aquesta manera i com de diferent açò és de la nostra societat, i d’altres d’altres parts de la Índia (a moltes parts de la Índia tindre un home és vist una benedicció i una dona com una maledicció, per això en els 30 últims anys s’estima que han nascut uns 12 milions menys de xiquetes que xiquets, ja que les xiquetes, a aquesta zona de l’Índia, són avortades abans de nàixer). Mencionaré doncs l’impacte extrem que realitzar aquest fet tingué sobre mi, i el que això significa per a una societat.

No vaig a dramatitzar tampoc molt. Fa anys vaig viatjar al Marroc i allí en certes parts els homes no poden mai vore a les dones més que en les ocasionals bodes que assistien i en tot moment es guarda una distància molt gran i la comunicació és pràcticament nul·la entre els dos generes, i tothom pot tindre al cap l’Aràbia Saudita que aquest inbalanç és encara més accentuat. Per tant pot ser molt exagerat aquesta dicotomia de ser humà vs ser genere.

Però veure-ho i viure-ho a gran esca com a Delhi deixa una empremta en tu. Realment és altre món en que tot el que hem aprés des de que naixerem sobre igualtat de genere i igualtat de persones (que per a quan eres gran saps que no funciona, però que al menys s’intenta) i que veu de dècades i segles de lluita, ací no només no existís, si no que és completa i totalment aliè, com si més que interaccionar en una societat interaccionares en un ecosistema format per dos especies totalment diferents però que es necessiten per a la supervivència i la reproducció. Com si el món estigués format per abelles, en les que interacciones i veus que es menegen, i flors, que estan allà per ser pol·linitzades i donar menjar, però sense haver més comunicació entre elles que els missatges químics i de colors que serien els justos i necessària per realitzar les funcions de mutu benefici.

Açò altre cop no és nou, hi ha casos més extrems, unes tribus a calibs les Guaianes, hi ha un grup guerrer que sistemàticament atacava i raptava a altra tribu per quedar-se en les dones com a propietat i mecanisme de reproducció, de manera que s’ha arribat al punt que les dones d’eixa tribu parlen la llengua de l’altra tribu, de la família de l’Arawak, i els homes la seua, de la familia carib. També a Papua vaig vore tribus en que homes i dones vivien separats des dels 5 o 6 anys, els homes criant als barons, i les dones a les femelles. Però aquestos són exemples de societats xicotetes, és evident que el funcionament social canvia molt a mesura que la població canvia de magnitud, de desenes a centenars, de centenars a milers, de milers desenes de milers, de desenes de milers a centenars de milers i de centenars de milers a milions i desenes de milions. Ací la escala era de desenes i centenars de milions de persones vivint, o aparentment vivint, d’aquesta manera dissociada, i aquesta escala era, és, abrumadora.

Però això també fa molt pensar en perquè m’impacta tant aquesta situació, molt més que altres que m’han xocat pel contrast. La societat occidental, com ja he dit, ha estat construïda en les últimes decades sobre la ficció d’igualtat de genere, però aquesta no ha estat sempre així, durant grans parts de la història de quasi totes les societats s’ha vist a l’altre genere com una entitat eminentment diferent. L’absència de dones als carreres és estranya, però de fet el nostre objectiu de l’igualat és igualment estrany des del punt de vista de la resta de societats. Als indis els pot impactar tant que les dones aspiren a ocupar en igualtat les mateixes posicions i drets i espais i comportament que els homes com a mi m’impacta que les dones no es vegen als carrers de les ciutats.

IMG_0998

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s