Llibre de viatges 13. Llocs sagrats 2, Cremacions a Benarés (Varanasi)

IMG_0113

Els aplaudiments no només es concentren en intentar banyar-se al riu, si no en actes de valentia o fer-se al gallet. Jo en serè protagonista d’un d’aquests actes.

El que definís a Benarés després del riu són les cremacions en públic. L’escena és prou descriptiva de molts aspectes de l’Índia i de Benarés com per a merèixer una detalla descripció.

És impossible no topar-se en incineracions en públic en Benarés si deambules pels bancs del seu riu, bé primer et topes en la intensa olor a carn humana cremada, molt característica i com cap altra olor que haja sentit mai. Igualment també és impossible no topar-se en gent que et vol traure diners gràcies a les incineracions, ells saben que és una cosa curiosa per als occidentals.

Hi ha 2 llocs on cremen a gent, un gran en terrasses on fan la majoria de cremacions i té un ambient ennegrit. Allà realment es com entrar a altre món, del color terrós de la pedra i l’aigua a un ambient negre i carbonitzat amb edificis pintats de roig obscurit, en terrasses altes i planes que s’alcen ací i allà amb laberints d’escales i laberints de piles de llenya que t’hi condueixen amunt i avall, dreta i esquerra. Hi ha fustes i llenya per tot creant corredors obscurs que cal recórrer per ascendir o descendir a l’inframón.

L’altre crematori, més xicotet, és només una esplanada en uns quants llocs per cremar, un d’ells en mig de l’aigua al moment que jo hi vaig anar.

A l’igual que és impossible no topar-se en els crematoris, és impossible no topar-se els ensarronadors o  gent que et va dient “ jo no sóc guia”.

Al lloc principal d’incineracions , el laberíntic, mentre m’endinsava no menys de 3 persones, ja centenars de metres abans que arribara, s’apegaven a mi i m’intentaven dir coses. De 3 em vaig desfer, però ja allà, entre les primeres piles e llenya, un baixet i flaquet que anomenaré follet se m’apegà i em volia guiar per tot dient-me que els altres eren uns ensarronadors i que ell no és guia, que per a ells deu ser paraula pecat, ja que ningú no és guia allà.

Jo li diguí que no li anava a pagar res, ell insistia en dir-me coses, jo li vaig dir que ell era lliure d’anar i dir-me el que volguera, però que no anava a pagar.

Vaig pujar a una terrassa i ell em menjava l’orella d’anar ací i allà a visitar els pobrets de la mare Teresa, que ell els ajudava tant, que son tio tenia artesania, que ell em podia mostrar on cremaven a un mort, que tal i tal turista havien pagat uns 500 dòlars per filmar i fer fotos a una cremació.

Allà a la terrada unes brases cremaven davant meu, pausadament amb les últimes flames, mentre jo estava allà gaudint de les flames i les vistes i esperant que el follet se n’anara, un grup de gent va pujar carregant grans troncs a coll per les empinades i estretes escales que conduïen a la terrassa. Allà varen començar a muntar un llit o la pila de llenya al costat de les altres brases. No acabe d’entendre perquè tanta ma d’obra inútil, si utilitzaren grues, corrioles i carros s’estalviarien bona part de la feina física, supose que una societat sobrada de ma d’obra no hi veu necessitat d’utilitzar utensilis mecànics, o se m’escapa altres motius no aparents.

El follet estava clarament nerviós i volia que se n’anàrem, jo el vaig invitar a anar-se’n però ell es quedava apegat al meu costat. En això la comitiva funerària va entrar en escena i ningú ni em va mirar ni fer cap comentari de que fos allà, tècnicament se’m permetia que hi estiguera, i tenint el follet al costat tampoc podia demanar permís sense que ell molestés.

Jo vaig prosseguir a contemplar el ritual, només homes transportaven el cadàver d’una velleta  lleugera, també a coll, en una també lleugera llitera feta per tronques a mode d’escala de ma. La velleta estava enrotllada en uns llençols blancs i la col·locaven al damunt del llit de llenya. U de la família, que després sabré que és el fill, dóna 8 voltes al cos amb les  fumejants brases del foc de Shiba a la punta d’un pal que duia a la ma. Aquestes s’utilitzen per encendre el foc, però a l’hora de la veritat les brases de la pira del costat, que encara cremava i  el que sobra dels troncs de la cremació anterior, s’utilitza per al nou foc.

Seguidament llancen en meitat de la pila i damunt del cos grans quantitats de palla, un poc de mantega, i el que pareix ser una pols inflamable, amb les brases de l’anterior foc això acaba creant una gran foguera en poc de temps. El cos es pot vore entre les flames i fusta a mig cremar. Els cosos en general, de fet, es tracten de forma prou rudimentària per aconseguir la seua cremació, amb un pal de bambú tallat per al meitat a lo llarg, a mode de pinça gegant, agafen parts del cós que no cremen bé, com el fèmur, i les mouen a la part central de la pira. El crani, i tòrax, són trencades a bastonades violentes i posades al centre del foc.

Animals: cabres, vaques, gossos, aus, de forma inexplicable es senten atrets a l’espectacle. S’acosten i es posicionen a prop, estant a pams del foc la majoria del temps, pixant i defecant sense problemes allà a la vora.

IMG_0170

obviant l’olor a cos cremat, l’espectacle és un fet prou neutre, un cos embolicat posat en una pira de llenya i les flames consumint-ho. El fet que veig desenes d’indis que no hi tenen res a fer amb la cremació estan mirant-ho com un espectacle, ajuda a passar bé el xoc cultural, i no sentir-se malament. Els locals estan allà impassibles, sense cap mostra d’emoció, com aquell qui mira documentals a la tele per passar l’estona, tanta neutralitat i naturalitat se m’apodera i em convertisc en un espectador més.

Però no, sóc un estranger, el que implica que tinc al follet al costat, i ell em continuava parlant, la cosa més interessant que em va dir és que els que treballaven duent la llenya a coll ho feien per el karma, per ajudar a la gent pobre. Però després em diu que un crematori costa unes 1500r ( uns 20€, 500r transport i 1000r llenya). Ell a continuació afegís que cobra 2000r per les explicacions, cosa a la que ric i dic que ell cobra 4 cops més per parlar que aquells (que són uns 4 o 5) per transportar pesada llenya. El diu que això és “turist price”, paraula sagrada per a ells entenc.

La tensió comença a pujar quan per a ell se li fa, finalment, obvi que no vaig a pagar i que no me’n vuic anar amb ell a la “casa de té” de son tio, i que jo vaig a estar allà més del que ell em vol esperar. En això se’n va probablement a buscar altres “clients” menys cabuts, però quan no els troba torna, això ho farà tres cops.

Quan torna a vindre per 3r cop vol que me’n vaja amb ell i es posa agressiu, m’agafa el braç, m’estira, i vol que li done el passaport . M’amenaça de que em va a matar, després que em va a trencar els peus, trista amenaça la dels peus després de amenaçar-te amb la mort.

Jo certament m’indigne pel fet que un follet, que no serà l’únic, pretén cobrar a causa de la mort i família d’altres, i comence a oposar-me a ell en públic, cosa que disturva el crematori, i jo  li faig vore al follet, l’invitat-lo a que es tranquil·litze i deixe a la gent tranquil·la, per respecte a la cerimònia.  Com no es tranquil·litza sóc  ara jo el que faroleja i em puge a la barana de la terrassa, on òbric els braços en forma de creu i li sic que si vol matar-me m’empente allà mateix.

Allà és quan la gent que estava d’espectadora d’aquell crematori comença a aplaudir-me. El Follet es torna prou pàl·lid i finalment la família m’ajuda i fa fora al follet, prou disminuït energèticament.

Jo em disculpe davant la família i els done les condescendències, s’ha mort la mare del que donava les voltes. Ells es disculpen en mi perquè haja d’aguantar jo allò, parle amb un xic jove, el net, que estudiava una enginyeria i em diu que allò és normal allà, que aquesta gent són uns estafadors que es volen aprofitar dels estrangers i ells em diuen que allò no hauria de ser així i que si tinc cap problema parle amb la policia ja que aquells individus no tenen cap dret a fer allò. Em donen el seu contacte en cas que necessite cap ajuda.

Per la part espiritual és pot trobar molt de material referent a Varanàsi, però ell em comenta que la gent vol morir i ser incinerada allà perquè així trenquen el cicle de reencarnacions, també que només participen hòmens en la cremació perquè les dones patixen massa.


L’altre incident amb crematoris succeirà a la nit al crematori xicotet del sud. Allà el cadàver és posat damunt la pira a un xicotet altar que amb la pujada del riu resta en mig de l’aigua. Un xic hi va en una barqueta per encendre el foc i moure un poc els ossos, encara que alguns cauran a l’aigua. Ací no hi fan les 8 voltes al voltant del cadàver, òbviament. Pregunte a qui organitza la cerimònia, el cap religiós, un home gros, totalment pelat, i vestit de blanc, que si puc fer fotos, no sap anglès però amb getos li pregunte i em diu que sí.

Tot transcorre normal, jo fent desenes de fotos, fins que un home gros i ample d’espatlles que camina per allà em veu i m’amenaça que ell és part del gremi de cremador i que he de pagar una tarifa molt alta per fer les fotos, que l’he d’acompanyar a vore al cap i que li he de donar el passaport. Molt paregut al follet només que aquest tenia 3 homes més al darrere i era prou més gran. Però l’absurditat de la situació és la mateixa, així que jo em plante altre cop, farolege, m’agafe de la barana i el cap religiós i els altres que estaven allà s’interposen entre jo i el nou estafador i el fan fora. Em diuen que no li faça cas, que són uns mentiders que sols volen diners a costa dels treballadors i turistes. Jo continue allà fent fotos fins que el foc decau i vaig a casa.

Reflexione que és trist vore com una ciutat, o els diners, fan que inclús coses com la mort de la gent es transforme en un mer espectacle per alguns prendre diners a la gent, especialment estrangers però també indis, no apreciant la condició humana pròpia o de fora. Diners, diners, diners. Jo participe del cicle pel simple fet d’anar allà, deambular i ser un turista més curiós.

És la ciutat de la mort, és la ciutat de la supervivència… bruta la ciutat de la mort.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s