Llibre de viatges 16. Llocs sagrats 5, Bodth Gaya. Soledat i falta d’espai personal als parcs.

Ja he comentat el xocant de la falta d’espai personal a l’Índia en l’escena de fer cua per a comprar un bitllet de tren. Un altra escena encara més xocant en aquesta direcció fou als  parcs.

Eels parcs a l’Índia, al menys l’Índia massificada i sagrada, són pagant, per a gent que pot pagar les 50r (uns 0.6€)  que costa. Jo em colava algun cop per trobar espai i respirar de la pressió humana constant, de la qual ni allí escapaves.

El primer que em soptà fou un cas en que estava assentat a un escolanet al terra, sol, llegint, i un indi se m’assegué al costat, literalment pegat a mi, el seu braç i muscle estaven en contacte directe amb mi, tot i haver espai de sobra a esquerra i dreta. Ni em mirà ni em parlà, al cap d’uns instants es tragué el mòbil de la butxaca i es feu una foto, un selfy, amb mi, després d’uns instants més se n’anà. L’escena em deixà pou perplex, però ja havent observat la completa nul·litat de concepte d’espai personal simplement la vaig contemplar com si fos un fet més de la idiosincràsia d’aquesta cultura.

Però més impactant encara és la falta de concepte de soledat. A altre parc jo també assegut sol intentant llegir, altra gent també venia i anava sentant-se al meu costat, allò ja era habitual (aquest cop sense contacte físic). El novedós i curiós fou un grup de xiquets (que també s’havia colat per un forat) i uns gronxadors. Jo estava sentat davant d’un xoc de 6 gronxadors, hi havia 6 xiquets que, després de demanar-me un milió de rupies, es posaren a gronxar-se. El que m’impactà és que tot i haver gronxadors de sobra per cada xiquet posar-se a un, hi havia 3 gronxant-se i 3 espentant. L’espectacle em va parèixer tan estrident que vaig decidir intervindre, vaig agafar un dels gronxadors lliures i vaig començar a gronxar-me jo mateix, movent les cames i cos avant i arrere, com és tan habitual per xiquets que van al parc. L’escena és va tornar encara més estranya quan els xiquets pararen i em contemplaren amb una cara de sorpresa immensa. No entenien, no comprenien, no podien concebre com jo em podia engronxar-me tot sol. Probablement no havien vist mai en sa vida a ningú engronxar-se sol, probablement ningú del seu entorn havia mai necessitat engronxar-se sol! Sospite per un simple motiu, ningú del seu entorn, ni ells, havien estat mai sols.

Altre cop em feu reflexionar com de diferents societats poden arribar a ser, una societat en que el concepte de soldat pareix ser aliè! Això em fa admirar com de distants diferents grups humans poden arribar en conceptes bàsics. També com d’important és la soledat i l’individualisme (amb el nostre espai personal) a la nostra societat, i sobretot el cert orgull i satisfacció que obtenim per fer les coses per nosaltres mateixa. Fins a quin punt aquest sentiment és degut a alguna construcció biològica i fins a quin punt és inculcat per la nostra societat, i si és per la nostra societat des de quan és així? I des de quan no és significatiu (si mai ho ha sigut) la soledat en la societat índia del la vall del Ganges? Quins nivells de densitat, de vida en família, de ritus, son necessaris per eliminar el concepte de soledat, d’estar sol, o crear-lo?.

Imagine això explica molt l’espiritualitat de la gent, en que buscar aquest espai personal et porta a la medicació i ser asceta.

També em pregunte quina importància té açò en la construcció de les respectives societats, aquesta que visite i la que tinc a casa. Com el sentit d’individualitat pot afectar, i fins a quin punt, al tipus de vida que fem.

Finalment un dels xiquets, el que millor anglès parlava i el que em demanà el milió de rupees, fou l’únic que aprengué a gronxar-se sol quan els vaig ensenyar, els altres desistiren prompte i es gronxaren uns a altres, fins que un grup d’indis (xics i xiques estranyament) de trenta i pico anys els feu fora de mala manera i es gronxaren ells, altre cop uns empentant als altres, cap es gronxava sol.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s