Llibre de viatges 17. Llocs sagrats 6, Bodth Gaya. Pesca de turistes amb orfes a mode de carnassa.

IMG_0551

Un fet que és corprenedor per a molts viatgers que aspiren a ajudar als locals és el turisme de voluntariat, especialment per treballar amb xiquets orfes. Jo vaig tindre l’ocasió de contemplar uns matisos d’aquest, i descric la meua experiència a Both Gaya amb aquestos. Hi moltes més i històries entre no agradable i terribles pareixen dominar el panorama de treball amb òrfens a tot el món.

Ací hi ha un anàlisis general de la problemàtica, amb desenes més d’enllaços.

https://viajandoconpasaportecolombiano.com/donde-ser-un-voluntario-con-ninos-mientras-viajo/

http://www.whydev.org/children-products-reality-orphanage-voluntourism/

El que jo vaig presenciar va ser una pesca, una simple pesca de turistes. Ja a Both Gaya em torbava encara mal de la panxa i vaig anar a un lloc per menjar on menjar alguna cosa lleugera, allà em preguntaren que d’on era i jo vaig dir que de Italià (agafes la costum i cinisme de mentir quan tots et mentissen). Al eixir del lloc un jove em va començar a parlar dient que ell sabia un poc d’Italià i volia practicar, prompte vaig vore que era mentira, però ja m’havia enredat en que anés a visitar a un orfenat on treballava que hi havia prop per vore allò. Havia baixat la guàrdia i jo encuriosit i no veient res mal en pegar una volta, creient encara que l’encontre era prou casual, hi vaig anar.

Ja a “l’orfenat” tot va començar a no encaixar. Era una xicoteta casa en una grossa pancarta d’una institució cristiana penjada a la façana. Allà hi havia una dotzena de xiquets amb un home que deia ser el director del centre. Però a preguntes de quan de temps tenia l’orfenat, quants xiquets hi havia, com s’havia creat allò, qui ho organitzava i ho supervisava… ell no em va respondre en claredat.

Bàsicament jo no entenia, altra volta en la meua mentalitat occidental, com algú de forma privada i sense cap formació ni supervisió pública es podia posar a cuidar a dotzenes de xiquets allà.

Els xiquets eren de 6 a 8 anys i em feren donar una classe en principi d’italià, que vaig canviar ràpidament a anglès al vore el perduts que estaven.

Però abans de començar la classe i jo tenint contacte pràcticament nul amb els xiquets, a aquell punt em feren llegir i firmar un llibre de visites, crec que amb tantes preguntes meues l’home no esperava que estigués allà molt.

Abans de signar el llibre vaig llegir part dels comentaris, aquestos eren majoritàriament femenins, deien alguna cosa com “la visita ací ha fet que siga el moment més feliç i especial de l’Índia” i variacions sobre açò. Jo a aquell punt era altament escèptic, els comentaris nogensmenys eren probablement sentits de veres per els qui els havien escrit en desenes de llengües i grafies, però fora de comentar el que havien sentit aportaven poca informació a com funcionava allò o quin paper havien jugat ells allà. A mi, fent-me escriure un llibre de visites només arribar, i per tant amb una coneixença prou nul·la del lloc, ja veia de l’escassa veracitat i utilitat del document més que per a commoure els estrangeres i fer-los prendre confiança en el lloc al vore coses escrites en la seua llengua. Jo en tot cas vaig escriure un comentari, prou escèptic, en català.

La classe d’italià no fou molt, jo veient el poc interès i utilitat d’una classe solta em vaig posar a donar classe de números en anglès. Al principi quan els feia recitar els números del 1 al 100 sabien anar pujant. bé. Però desprès vaig invertir l’ordre i no en sabien, també vaig començar a posar números aleatoris sense ordre i també es perdien, tot i que hi havia un o dos que al final encertaven. El nivell educatiu era clarament baix per a xiquets d’eixa edat, més repetitiu que comprensiu, com és habitual en aquestos llocs.

Després em preguntaren on dormia i quan pagava, i em digueren que millor anava allà i estava en els xiquets dormint i els donava els diners a ells. A mi em va parèixer bona idea he de dir, però la situació em pareixia estranya, de posar a algú que no coneixes de res en una colla de xiquets. En tot cas me’n vaig anar amb l’excusa que havia quedat amb algú, però no em deixaven anar fàcilment. Em vaig fer una foto de grup i vaig partir dient-los que tornaria a la vesprada.

El més aclaridor del sistema de pesca fou que, hores després, mentre transitava els carrers pròxim a l’orfenat un xic se m’aproximà i em començà a contar una història que jo ja havia sentit. Que treballava per a un orfenat i que podia anar allí a visitar i a donar classes. El xic no m’havia conegut al matí i tornava a intentar pescar-me, obviant que jo ja havia picat i m’havia lliurat de l’ham, no picaria altre cop. Allò ja em feu vore la situació clara. Estava a un lloc turístic i el “treball” dels xics joves (al voltant dels 16 anys) era anar pescant a turistes occidentals per a que passaren uns dies a l’orfenat, cobrant un preu o demanant donacions. Els occidentals ignorants de la situació del país donen sucoses donacions per sentir-se bé, i “treballen de voluntaris” allà uns dies, deixant comentaris emocionals, que és el que hauran sentit, però oblidant-se del que poden sentir els xiquets.

Tot pareix molt innocu i de benefici mutu, però no ho és, i és lluny de ser-ho. Com ja sabia en aquell moment i com al llarg del meu viatge vaig experimentar més especialment per a voluntariat en xiquets, allò és una xicoteta màfia on l’interès dels xiquets és el menys important de tot. Allò en la majoria de casos (hi ha de lícits a il·lícits, i tota la gamma de grisos a meitat) és un negoci. En molts casos els xiquets són lluny de ser orfes i només són xiquets que les famílies deixen en préstec a canvi de que els cuiden o els paguen un poc, o bé directament segresten de barris marginals, separant-los a la força de les seues famílies. Així construïxen fàcilment la façana  “d’ajuda” a xiquets i és molt fàcil fer ús dels fons que aconseguixen gràcies a tindre xiquets, sense tindre cap supervisió de cap tipus.

Això ha portat a que durant el viatge escoltara altres “tourist volunteers” que han pagat (o no) grans sumes de diners per tindre aquest tipus experiència màgica, que com el llibre de visites relatava és tan “enriquidora, especial i emotiva” si eres capàs d’obviar els matisos grisos, i com soc bon exemple en el meu primer encontre en l’Índia, i l’estafa que vaig sofrir, és molt fàcil enterrar les coses que no acaben de tindre sentit baix una catifa de racionalitat “açò és Índia” o similar.

  Imagine l’experiència sí és enriquidora per als voluntaris que a canvi d’uns centenars (o milers) d’euros fan sentir el seu estat bé, però no ho és gens per als xiquets que inclús en el cas que siguen verdaderament orfes i necessiten ajuda, aquesta no pot ser oferida en condicions per voluntaris que passen dies o setmanes per allà sense cap tipus de formació de com atendre a xiquets en condicions com eixes. Ser orfe no ha estat mai fàcil, i hi ha estudis que demostren que t’atenga gent que passa per per allà esporàdicament, podent crear un vincle emocional molt fort, i trencant-lo cada poc de temps pot crear traumes psicològics molt forts als xiquets de per vida. Que a més en molts casos els voluntaris no tenen cap formació ni guia i que no sap la llengua no ajuda gens.

El que vaig vore a Both Gaya no és més que el que he conegut que passa al a resta de la l’Índia i a molts altres països com Nicaragua,  Nepal, Cambodja, Nigèria, Kenya, Colòmbia… per nomenar alguns on típicament s’enganya a la gent. El que a primera vista pareix un acte d’ajuda i sense cap perjudici s’acaba convertint en un negoci que sí creix fa miserables a més gent encara.

En tot cas jo també seré particip, a la següent destinació, Calcuta, de voluntariat sense preparació i on he d’ajudar a gent. Tot i que en el meu cas no hi haurà ni de lluny cap interès econòmic ni vincle emocional tan fort ja que treballaré a la Casa de la Mort de Calcuta.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s