Llibre de viatges 23. Turistland

IMG_2912

El trasllat de capitals en la zona del sud-est asiàtic és bastant comú (molts cops la capital es traslladava just al kms costat), també l’abandonament d’aquestes. Això és un poc el destí del famós Angkor Wat, o en més específicament Yaśodharapura, una de les antigues capitals de l’imperi Khmer, amb un nom lleugerament més difícil de pronunciar. La gran capital que arribà a tindre 1 milió de persones fa més de 500 anys fou Angkor Thom (gran ciutat), situada just al costat del recinte d’Angkor Bat. Angkor Thom era una ciutat gegantina i encara conté centenars d’altres temples i edificacions magnífiques en estat més o menys ruïnós, i en més o menys visitants. Altre cop no entraré en detalls del lloc, tones de llibres, tesis, documentals, pel·lícules, guies, i tot tipus de memorandia s’ha fet d’aquest lloc. Per a mi fou una destinació turística que fer amb el meu amic i altres viatgers del camí.

Eixe fou el nostre pròxim destí després d’abandonar Tailàndia. Angkor, el lloc més turístic de Cambodja, i un dels més turístics del món, té una rellevància desproporcionada per a un país de poc més de 6 milions de persones i una convulsa i tenebrosa història recent.

Al vocabulari dels viatgers Cambodja  es coneix com Scambodja, Scam sent estafa en anglès. Venint de l’Índia no em venia com a res nou, però per als viatger venint de la plàcida i amable Tailàndia pot ser un contrast. Comentaré més al següent capítol en el perquè tanta diferència de societats en gent que té bàsicament la mateixa cultura, però està separada per una frontera. En el que a mi i a mon amic respectava volia dir que creuar una frontera i agafar un bus seria una feina més difícil (i potencialment cara) del que a occident o a una Europa sense fronteres podríem pensar.

Anàrem en un dels trens molt lents des de Bangkok cap a la frontera, allà el tren no continua, des dels anys 80 la infraestructura a la part de Cambodja després de la guerra i mascares estava tan deteriorada que l’abandonaren. Més avant parlí en una dona que va anar en un dels últims trens que circulava, els vagons estaven plens de forats de bala, i taques que recordaven massa  a sang.

Allà a la frontera, seguit als locals, però passant per la part de turistes per obtindre la visa, hi ha 2 opcions amb el control fronterer. O bé pagues una suma aleatòria de diners a mode de soborn (crec que ens demanaren uns 5$ aquell dia) o et negues i t’aparten de la cua indefinidament fins que algú s’anima a fer-te la visa per el preu oficial.

En tot el periple de pas de frontera  ens unirem a dos viatger més, una coreana que viatjava en grans motxilles, i un militar suec. Ells seguiren l’estratègia d’esperar-se per passar  per no pagar el suborn. El següent obstacle era  ara aconseguir un bus local per anar fins Siam Rep (literalment “derrota de Tailàndia”), la ciutat que para prop de l’atracció turística d’Angkor Wat. S’ha d’evitar el bus turístic, l’exercit de taxistes i estafadors que capturen a turistes com a mosques, i caminar uns quilometres fins l’estació de bus. Mai hi arribarem a dita estació.

Després de desfer-nos de les mosques pesades de l’inici que ens volien vendre transport, una, un homenet vestit de militar, i amb barbeta de cabra, insistia molt en que anàrem amb ell i ens seguia en moto. Tardare’m bastants carreres en que l’ignoràvem i ja en va deixar. En això ens creuarem en un home que estava preparant un cotxe per anar-se’n, ens va preguntar on anàvem i en va dir que ens duia als 4 per 20$, en dòlars.

A Cambodja els caixers automàtics et donen igualment la moneda local o dòlars americans, pots pagar indistintament en una o altra i et donen canvi també en un tipus de moneda o l’altre. Molt a dir a un país que ajudà a derrotar als EEUU fa més de 40 anys.

Acceptarem anar en l’home  i tot açò no tindria més rellevància si no fora pel que hagué de fer l’home al eixir del poble fronterer. Una moto en un policia, que ens creuarem de casualitat, o no, el parà i sota ma li hagué de donar 5$ al policia pel dret a dur-nos. Pel que va dir el conductor és una pràctica habitual i pots tindre problemes en el policia si no pagues.

Allà la policia cobra entre 50 i 100$ al més, i aconseguís la posició en molts casos per contactes pagats, aquestos contactes s’han de pagar, i la posició et permet aconseguir fons extra que no podries tindre amb altres feies, per tant és una feina demandada tot i que el salari oficial siga magre. Això ho veuré a altres països durant els meus periples.

Angkor Wat, i la Cambodja turística, no s’entén sense Siam Rep, aquesta localitat a prop de les ruïnes i que està infestada per turistes de tot el món. Deambular pels carrers d’allà és un homenatge a estar disposat a tot per satisfer els capricis dels turistes, principalment occidentals. Els carrers a la nit no guarden cap diferència en el que et podries trobar en uns carrers d’oci al mediterrani. Bars, bars i més bars, en terrasses per gaudir del bon temps, molt de menjar, molt molt molt d’alcohol, festa, musica occidental en directe, adornat amb algun menjar exòtic i les inacabables parades de subvenir. Es com si hagueren arrancat un tros d’un passeig marítim d’una vila de costa a valència i l’hagueren implantat allà, perpètuament activa en turistes, perpètuament fora de lloc.

IMG_3533

Allò és la porta cap a un parc temàtic de ruïnes. Allò és el que occident s’acomoda per fer turisme a cultures que no són la seua.

Tot això dit, les ruïnes d’Angkor s’ho mereixen. Desgraciadament de la gran ciutat només els edificis amb usos religiosos foren construïts amb pedra i només aqeustos sobreviuen. La resta, cases, tallers, tendes, factories, magatzems eren tots de fusta i han estat consumits per al selva i els elements que no n’han deixat rastre, terra a la terra, fusta als boscos. En tot cas les dimensions de les diferents capitals fundades allà, una al costat de l’altra, les seues restes de diferents èpoques, les distàncies gegantines, les restes disperses com llavors escampades pel vent i que guarden els secrets, la màgia, l’essència d’un món perdut, esperant per germinar en altre món fèrtil, que pot ser no arribe mai més.

Tot això espera perdut ací i allà, amb llocs, temples i templets tan allunyats de les restes més visitades, i tant consumides per la selva que aquestos temples encara t’esperen a tu, sol. Són llocs en meitat del no res, sense més visitants, com esperant per a que les explores, per a que les acaricies, per a que té les trobes en meitat del camí o les busques per perdre’t en elles.

El lloc val la pena, és descomunal, gran i la mescla entre natura i història és encisador.

L’únic  pertorbador és com ho han habilitat per al goig dels turistes. Tota la infraestructura al voltant em pareix totalment insensible de la realitat del lloc on estan, despreocupat dels descendents dels que crearen allò. Aquelles meravelles arqueològiques podriren estar a Europa, Àfrica o Amèrica i seria exactament igual com es maneja als visitants. La globalització no deuria consistir en fer un model únic per a tots, si no que tots puguen gaudir dels models únics de cada lloc.

Visitant Angkor Wat eres durament conscient de com això no és així, de com en aquest món no podran tornar a créixer les llavors de les ruïnes, de com no es deixa aire per a desenvolupar diversitat, vellesa, orgull, allunyats de la cultura dominant.

IMG_3103

I bé, oblidar el lloc on estàs és greu, però més greu és per a tot humà del present i del futur no ser conscient que s’està a Cambodja, un lloc on s’ha fet un dels actes més terrorífics que la humanitat pot exercir sobre si mateixa, i que forma part des d’aleshores de les negrors del que és capaç la especie humana, que ha passat a formar part del nostre llegat col·lectiu, per sempre marcat, una cicatriu llega que cal mirar, recordar, explicar i comprendre.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s