Llibre de viatges 25: 2 Vietnam, Comunisme o alliberació nacional?

IMG_6292Eixim en un vol cap a Ho Chi Ming (HCM), l’antiga Saigon, et sents com estar a una cosmopolis moderna. Grans edificis rascant els cels, amb el seu sky line. Encara no tenen metros però hi estan treballant activament en ells, mentrestant tot funciona orgànicament amb exercits de milions de motos. Cafès de moda, tendes de roba de disseny, milers de galeries i centres comercials. Una ciutat activa i dedicada al comerç, la compravenda i el consum com qualsevol gran ciutat del món.

IMG_4215

Però u no pot evitar pensar que estàs a Vietnam, al Vietnam comunista. Hi ha banderoles en l’estrel·la groga en fons roig del Vietnam i la falç i el martell per tot, i on de sobte et trobes en un Macdonal, un Burriquin, un SturBucs, un DumpinDonuts… i banderes dels EEUU decorant molts productes per tot, des de tornavisos fins a les típiques samarretes i gorres. El més al·lucinant fou quan vaig vore a un xicotet restaurant un quadre gran en la foto del fundador de Walmurt al costat de Ho Chi Ming (el màxim exponent de la revolució comunista a Vietnam).

IMG_5703

Òbviament jo tot estranyat i sorprès entre la imatge que tenia, el que esperava, i la realitat del lloc em va fer moltes preguntes de perquè això estava així. La resposta més satisfactòria, i que quan estudies un poc la història del lloc, que ens és prou desconeguda, és que la guerra allà no era ideològica si no d’alliberació. De fet la guerra de Vietnam es remunta a la 1a i 2a guerra d’Indoxina on els Vietnamites ja es volien independitzar de França, i els EEUU i va intervindre per a que no passara, o si passava, passara en els termes que a ells els convenien, es a dir un estat titella de l’oest. Això els locals fortament es negaven, i la ideologia comunista no era més que una ferramenta per a aconseguir-ho en aquell moment i lloc. A l’igual que els de Cambodja que tot i ser comunistes i haver guanyat el poder gràcies als de Vietnam atacaren a aquestos últims per una por paranoica ser controlats, els Vietnamites utilitzaren la ideologia Comunista per tindre aliances amb la Xina i la URSS de l’època i poder lliurar-se de la influència externa.

Una altra cosa curiosa del Vietnam és que tot i ser comunistes i de cultura d’arrels xineses, l’odi que li tenen a la xina és molt més gran que el que li tenen als EEUU. Tipus Europa que els països estaven sempre en guerra tot i tindre cultures i filosofies i governs molt similars.

Segons els paraules dels vietnamites, ells ja guanyaren la guerra, ja tiraren als estrangers que els volien controlar. Ara ells es governen a si mateixos i fan el que més creuen convenient, si això implica adoptar ideologies, economies i marques estrangeres no importa, mentre tot vaja bé i la influència externa no siga dominant. Supose que açò demostra un dels exemples més clars del “soft power” (poder suau) que representa el neocolonialisme i la globalització, on qui exercís la influència ja no són els governs imperials si no les grans multinacionals amb el seu poder econòmic. Açò es molt més acceptat per les societats que influència, en contrast als vells imperialismes que despertaven tantes aprensions. Pareix que aquesta forma de control és més tolerada per la població i els governants i intel·lectuals.

IMG_4930

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s