Diari de PNG, 9, culture and development

IMG_4467.JPG
Pel matí la família blanca, molt rica per als estàndards locals, i que viu a una auto presó per al inseguretat que hi ha, se’n va d’excisió. Plou molt i em deixen a una gasolinera. Allà em diuen que hi ha una oficina dels que tradueixen la bíblia a molts idiomes i vaig en uns locals que em duen on està, però no trobem a ningú ja que els qui hi treballaven se n’han anat. Torne i faig autostop fins que al final m’agafa un pickup, mentre s’ha fet un rodal de 10 o 20 persones curioses del fet que pregunte i busque transport. La pick up  fa de taxi a una dona que ha anat a un poble prop de Medeng a enterrar un que ha mort, i ara està tornant a Lae. Em diu que l’home havia viscut lluny del poble tan de temps que els habitants el consideren un estrany.

La dona treballa en infraestructures i cultura i afers socials. Em diu que un dels principals problemes en PNG és precisament això, que s’està perdent la cultura i les arrels. Això fa que la gent estiga perduda. És el mateix efecte que els aborígens i els indígenes a Austràlia i Canadà.
Fa 30 anys que corren programes de conscienciació i festivals. La gent escolta i participa però després no fa res. Les cultures estàn morint, no massa majors passen les tradicions i llengües als fills.

El pitjor problema pareix ser el món modern. Deixen el poblat i van a zones urbanes i desconnecten de les tradicions. La nova societat capitalista no ofereix cap millora a una població poc preparada i en pocs recursos, ergo l’únic que té la gent a fer en el seu temps pròxim  a  complet temps d’oci és beure, robar per beure, i beure un poc més.

Oci, que important és això.

Ser orgullós de la pròpia cultura pareix ser essencial. Els humans sóm sers duals, indivduals i socials, si perdem la cultura perdem una part del ser i les conseqüències són terribles. Es perd el tindre una meta, un projecte, un objectiu. Si copies altres cultures sense valorar la pròpia no tens rumb.

Paupua Nova Guinea mai no havia tingut estructures d’estat en la seua història fins a que en el procés de descolonització en els 70 els obligaren a crear-se un estat, que a hores d’ara és totalment disfuncional i que evidentment la població del lloc no està preparada per saber gestionar a cap nivell  significatiu. Perquè insistim en crear estats nació  artificials que res tenen a vore en la gent que els habita? supose que ningú té la paciència de parar-se a vore com ells es gestionaven i idear un model nou que els permeta sobreviure un món global que els arriba a l’hora que preserven el seu món.

Crec que no és una pregunta que haja estat mai explorada i la resposta és xunga de collons. Certament no pareix existir cap solució satisfactòria que complisca pau, conservació i història. Cal estudiar els casos dels suïssos (n estat multicultural) i l’educació asiàtica (administració independent de l’occidental i que ha sobreviscut) per saber com ells creaven els estats, l’administració. En tot cas cap exemple val per al problema en qüestió, els estats nació estan fallant per protegir els seus ciutadans, que és un dels principals motius de que es crearen els estats nació en primer lloc!

Això és una de les crisis modernes, un dels motius que els anglesos i galesos han votat per anar-se’n de la unió europea. Perquè pertànyer doncs a una institució que no entenen i no perceben que els protegís? com tenen una mentalitat d’illa no entenen quins són els altres beneficis. oh well, altre cop la importància de l’educació.

Durant les hores de viatge pense bastant en l’idea d’estat nació modern i quines formes té d’implmentar-se a els llocs on els estats no havien existit històricament, tipus Papua, moltes parts d’Àfrica, i els pobles indígenes. No trobe cap solució evident per fer-hom només experimentar.

La carretera ha millorat molt plenament, la cosa s’explica per les abundants plantacions de canya de sucre i oli de palma en la explanada que travessem. Parem en una especie d’àrea de servei en que hi ha uns quants edificis grans (fàbriques?) i com a la resta de PNG, hi ha centenars de persones sentades sense fer res.  La dona em dóna de menjar i m’oferix diners que rebutge.
Tan el conductor com ella s’ofereixen a ajudar-me quan vaja a Lae. De fet em volen organitzar el viatge per a que no em passe res mal, el que passa és que ells estan preocupats, treballant per al govern, de que em passe res, ja que  seria mala publicitat per al seu país. Recorde que açò és mad max, sense retallades.

A cert punt el cotxe està averiat, o dona problemes, i parem a reparar-lo, pagant-ho la dona. Per a ser treballadora del govern pareix que té prous diners. On arreglem el cotxe hi ha unes plantes en macetes, prou simples per al meu vore, que cada una val uns 20€! i la dona vol comprar una més cara, perquè és roja, que val uns 40€. No entenc com unes plantes poden ser tan cares en un paradís de els plantes, supose que els testos valen cars ja que seran importats. Ella compra algunes plantetes al final.
Complint les coses d’oci, per a un que hi ha reparent el cotxe hi ha uns 10 mirant.

Em deixen a l’intersecció i allà camine un poc fins que un pickup m’agafa i 1h mes tard em deixa a Kainaintu. Pugem a les muntanyes i les vistes són impressionant! Les besants de les muntanyes continuen, essent cremades al principi però després passen  a ser boscoses en casetes en sostres que pareixen de palla i conreus.

Fa més fred i la gent va coberta en roba de tardor i hivern, es curiós vore a indigenes en llocs tropicals, abrigats en roba occidental. Més curiós encara quan, pel que sé, fins fa 50 anys no tenien cap roba més que fulles. He pujat a l’altiplà on fins fa 60 anys entre 1 i 2 milions de persones vivien conreant en aquestes terres altes sense que la resta del món en sapigueren res d’ells. Ara està tot plé de piles de fem…

De l’altra intersecció camine fins que una espècie de 4×4 bus m’agafa. Em deixen a les portes del complex dels Lingüistes de la Bíblia, allà tradueixen la biblia a molts dels 850 idiomes que es parlen en la ila. Allà al entrar em diuen de parlar en el de seguritat, un Nepalí que ha treballat per a l’exèrcit Indi per 18anys.

Em du al cap de seguretat del complexe Markus, un dels EEUU que ha vingut ací per motivació de proveir la Bíblia a tota la humanitat. Porta 8 anys ací però no és lingüista.

li faix una xicoteta entrevista dels bàsics del institut. Al principi un grup de lingüistes es posava a viure en una comunitat durant dècades per proveir el diccionari i la traducció de la Bíblia per a un grup lingüístic específic.

Ara també el que fan és entrenar a gent local per ajudar i treballar en la creació i la normalització de la llengua.

Per tant ara també fan un estudi previ de com de saludable i interessada la comunitat és en adoptar el projecte de traducció, òbviament a gent que no sap que és llegir i escriure, que li donen un llibre en la seua llengua, per molt religiós que siga, no els té molt de valor. Al final esta és gent que passa la seua vida cultivant, caçant i guerrejant de vegada en quan.
Em conviden a pancakes a la casa d’el de seguretat on faig l’entrevista.

En Chrisna em convida a dormir a sa casa. Em prepara un curri  per a sopar, però això junt a els cupcakes i pancakes que m’han donat al matí i que encara tenia l’estómac regirat doncs m’unfle en gas com un globus, no bo.

 

****

globalisme, una ideologia que s’encarregue de conservar la diversitat local?.

old metal structures eaten by time, monuments to remains of development

el poder de l’entreteniment  i l’oci

viatjant durament realitzes que és  l’essencial.  aigua, dormir, menjar, tindre un objectiu o projecte, i distraccions, oci. I això és la vida per a tot humà , les 2 últimes són les que són plenament humanes.

muntanyes pelades cremades, em conten que la gent les crema per entreteniment i divertir-se

Advertisements

Diaris de Papua, Dies 1 al 5, Visa extension

image

Dies aborrits, l’extensió de la visa quequè el que pensava que em costaria un matí, s’ha convertit en una odisea de 9 dies.

El diumenge tancat, el dilluns és festa religiosa, no sé que de Jesús.

Els dies pasen amb poca activitat ja que estic encara cansat i dèbil de tot l’anterior, i el Ramón és poc actiu.

Aprofite per ordenar coses, fotos, mails. Comprar pantalons de 2a ma, carregador del mòbil, crema solar (8€, super cara!), regleta de la llum super pràctica, cola. Arregle les xancles per 8é cop.

El dimarts vaig a l’oficina d’immigració per a ser dit que necessite la presència física d’un sponsor. No em val com quan vaig fer la visa, només el amb nom. Ridícul. Ramón no pot eixe dia.

Tornant puge als turonets on descobrisc un antic hotel abandonat, amb bones vistes de la badia i ple de grafitis sexuals.

El barri al sud de ca Ramón és molt xulo, carreronets plens de vida i personalitat. La foto.

***
Fer feliç a la gent és extremadament facil, només  cal anar a l’altra banda del món, a llocs en pocs visitants, passejar i somriure 🙂
***

El dimecres Ramón no està i vaig a l’oficina de Conservation International on faig una xicoteta entrevista, ací un rextracte. No esperava juntar Leonardo Di Caprio, en Eko-Teologi, en el príncep de Mònaco i en doctorats…

Acabe l’hora llarga d’entrevista i vaig a una pagoda budista en grans esvàstiques i una torre dalt de la muntanya.

Baixant em creue en 2 papuans que en comencen a parlar animadament d’independència 🙂

A la nit tinc la primera conversa real amb el Ramón, sobre la independència. Es nota que està en contra, no obertament però.

El seu argument és que els locals no estàn preparats per fer funcionar un estat, cosa que pot ser, però justificar-ho en que estaven en l’edat de pedra mentre que els indonesis estaven més avançats, òbviament no compre l’argument i dic que els estats són una creació artificial, sense importar les condicions de la cultura prèvia.

Que simplement s’han d’aconseguir els coneixements bureocratics per fer funcionar l’administració i a partir d’ahi la resta és que la població es senta identificada amb la simbologia creada per l’estat. Si això passa l’estat funciona, si no hi ha problemes.

En tot cas la seua justificació és la mateixa que els colons…


Dijous fem la paperassa, el dilluns he de tornar per a que em fagen una foto, ??? No hi ha res a fer. Després de la foto tardaran 3 dies.

Diari de Raja Ampat, dia 4, bye bye tourist

image

Després de 2 dies i mig ací es fàcil vore com Arborek ha estat tocat pels diners.

Arriva el vaixell dels trevalladors del Banc BRI. Tota l’illa els espera i els reben en timbals i flautes i fan un passavila.

A l’event el banc organitza activitats per grups en que cada departament ha de fer una performance. Al final donen premis individuals als millors treballadors i també al millor grup.

Això em fa pensar altre cop en la natura dual dels humans. Per un costat Individus en la propia personalitat, pensaments, nom. Per l’altra essers socials, en la cultura, comunitat, familia. No és pot entendre un ser humà sense que forme part d’un tipus de societat on un altre.

La conciliació d’aquestes 2 natures és l’origen de molts conflictes, problemes i també grans Achievements de la raça humana.

Els premis del banc són un bon exemple. Per un costat potencien la individualitat i competència i pot portar a enveges, base del liberalisme (per exemple). Però per l’altre un banc no pot funcionar sense la cooperació del grup, i events com aquest ajuden a crear conciència de grup i que tot funcione més coordinat, base del socialisme (per exemple).

***
Dia que la meua formade viatjar no és paga  en diners  si no en temps. Ara crec que es paga en somriures, fer el món de la gent que et creues  un poc més feliç no té preu.
***

I’m a solo mingler!

m’he unit als del banc i el cap de la delegació m’ha ecplicat que es dediquen principalment a microcrèdit. Li han fascinat el meus viatges.

sort és  el meu camí, siga bona o mala l’accepte amb els braços oberts.

Com les turistes m’han dit que anar-se’n de l’illa costa 1.5milions de rupies (100€) i jo ja no estic agust en l’illa, doncs demane d’anar-me’n en els del banc. El cap de la sucursal em diu que serà un honor.

Després de passar 2 dies a l’illa turísticaturístic, un cop passat l’exitament i admiració inicial de balenes, natura i miniilles,  comence a experimentar el contrast entre l’illa de Pam on havia arribat, i l’illa d’arborek, on els turistes han arribat.

Tot i estar només a 30km de distància la vida i pensaments i actituds de la gent  canvien dràsticament. Tampoc ajuda compartir el CS en 2 turistes que reben un tracte diferencial que no els agrada i m’ho fan sentir (bé, la suïssa).

També  l’actitud de la CS Guita, que s’bsesiona molt pels diners. A més  no puc arrivar a establir una conversa sobre la conservació. Pareix com si tots els seus projectes, com la recollida del fem, fer subenirs, menjar, plantació de manglars, van orientats a atraure turistes i no a un canvi real de mentalitat ecològica.

Pel que és la societat a l’illa els Xiquets no van despullats pel carrer, ni pesquen ni naden a la mar. Juguen, sí, però dóna la.sensació de tot ser mé s controlat i organitzat que a Pam.

També  salude i ajude a la gent i bo pareixen tan contents d’això, tot i que una dona que vaig eatar ajudant 1h a omplir unes bases en igua salada del pou, a pualades, no em va dir ni gràcies …

Bé ací  sóc només  un “Buleh” més  de tants, supose que és  normal. En tot cas mai no em sent  rebindicat pels diners i pagar més  que per la CS i la suïssa.

També vaig tocar ahir la campana (antiga botella de buaeig …) 1 cop, cosa que es veu que ha alterat l’ordre de l’illa, molta gent pareix subsceptible a açò. Quan una societat sobredimensiona la importància a coses que no en tenen pas, donc no et sents bé allà.

Per tot, aprofite l’acte que està fent el banc BRI i que a la vesprada tornaran a Sorong (la ciutat més important de la zona) i demane de tornar en ells en el
seu ferri charter. La suïssa no es vol unir ja que diu que seria poc considerat. Estrany, no.han sigut considerats en ella. Certamen a mi no m’ho pareix.

A les 5 agafe el vaixell i faig via.

A sorong m’espera el Ramon, un altre CS que m’ajudarà molt però que pareix decaigut. Bé, no li agrada la ciutat ni la feina que té, així que ho entenc 🙂

Diari de Raja Ampat, dia 3 touristland.

image

Tinc un somni xulo, mig conscient, en que uns elefants venen a la caseta al costat de l’aigua on estic en una barqueta i em.diuen de pujar a un d’ells. Em trac el.mòbil diversos cops de la butxaca però sempre.està allà. “Bé  com és un somni”, pense, “no passa res”. Puge al coll d’un elefant i comence a busejar,volant per dins la mar. Després la mar es convertís en estrel·les que navegue a coll de l’elefant. Bonica forma de despretar-se.

Island cleaning, you can actually clean a whole island! if it’s small enough and there is people motivated  enough. La netegen perquè demà arriba un grup gran de gent (202 persones).

Les turistes han pagat una sesió de buseig (600.000 r, 40€ per cap) i jo aprofite per unir-me a la barqueta i busejar en unes ulleres cutres de nadar (sense goma) que hi havia a la cuina.
Tot i això aconseguisc nadar sobre unes 5 mantes (uns metres per damunt) i vore uns corals xulos i peixos. Però el 90% dels corals estàn morts o morint…

En les turistes parle de diners. La CS Guita els ha demanat a elles 200.000r per fer funcionar el generador ja que no hi ha electricitat a l’illa, i 100.000r per dia de menjar, a mi no m’ha demant res. Tota la situació pareix estranya i crea tensió entre jo i les turistes (bé sobretot la suïssa) i jo i Guita, els CS amfitrions  suposadament no han de demanar diners. Anyway Welcome to touristland!

La resta de la vesprada la passem pintant les ungles als xiquets i fent fotos.

Unes mantes apareixen prop de l’illa i prop de la superfície. Nade a vore i 2 mantes em pasen tocant, prou xulo. Naden entre muntons de fem i minimeduses que piquen molt però  la meua pell aguanta.

Un altre occidental que nadava en samarreta no té  tanta sort i la seua pell s’inflama tota. El xic fa 6 mesos que està a l’illa i dóna classes d’anglès a l’Escola. Diu que és el.primet cop que veu tantes mantes prop de l’illa i nadant entre fem.

Posta de sol, jugar en xiquets que rodolen un dipòsit d’aigua de 5000 litres. Per a una illa que ha perdut la seua font d’aigua dolça subterrània per el turiame i ara només (estúpidament) veuen aigua mineral importada. No gastar un dipòsit gran per a l’aigua de pluja és  ridícul, bé  “només” fa 3 anys que no poden gastar l’aogua subterrània, així  que encara no deuen estar acostumats…

A la nit arriva Andreas, un altre CS de la Guita. És Austríac però no li agrada la seua feina de hardcore programing. Com guanya molts diners, pot programar in siga del món i ha de gaudir la vida d’alguna manera, doncs viu viatjant, majoritàriament per SE-Asia i Oceania  (li encanta bussejar).

Amb ell ve un peix enorme que pareix una tinyina però no ho és, no tasta be quan el tallen. Cuinat haura de ser bo.

Estem desperts fins les 12 ajudant a la Guita a preparar menjar per a demà. Trirura el.peix i fa una pasta.en farina, cebes, alls i llima!, la posem entre fulles de palmera i es rostirà. Està bo.

Dormir, altre dia sense electricitat. Mig  carregue el mòbil en la bateria de l’ordinador.

***
Second hand explorers. People who goes to places really remote but that are not remote enough that nobody got there before. I think that’s what i’ve become and i don’t like this tourist island.

Diari de Raja Ampat, dia 2 Back to the Tourism!

image

M’alce pel matí al dur i fret moll i el despertar em somriu en fotos genials dels ciquets pescant en l’albada.

Acabe de donar la volta a la illa.

Allà a les 9 en Marte, pagat per l’home de les ceves de Alken prima, em du fins a Pianemo, una llarga illa en que no hi viu ningú però és boinca per als turistes.

Gita, la meua CS m’ha dit que van allà. Descobrisc que és millor que m’arrepleguen allà ja que només  està  a 10km, en comptes dels 30km d’arboek. Finalment he entès que no compartisc viatge amb un amic, sinó  que un amic em du i paguen els locals… així que millor fer-ho barat.

El vaixellet em du a través de vistes a tots els colors del turquesa i esmerlda.

A l’illa de pianemo trobe a la Getta i 2 turistes que estàn amb ella, una suisa i una Israeliana (que té passaport de Brasil, per tant pot viatjar a Indonèsia, els Israelians no poden anar a Indonèsia).

Visitem una perdra en la mar, una illa que serà  igual d’alta que de llarga. Amb una bonica platja. Foto.

Pitnic en península blanca d’arena.

Balenes, nade entre elles però estàn massa lluny per vore-les bé. Totni això fotos xules.

Homestay en illa privada, meduses del revés en mig de fang poblat per manglars de documenal.

Arborek és una illa plana de 600m, plena de cases, en mig de barreres de corall. M’han dit que és  la illa havitada més xicoteta del món. Pot ser.

Xiquets dutxant-se baix la tempesta. Nadant, “jelly fish, jelly fish” pica però és tolerable.

conservació :
la Githa va ser contactada per un lloc de voluntariat-turisme per buscar-los una base a raja ampat
ella és Coordinadora social, i estava a Jacarta ja fent recerca i esctivint sore raja ampat abans de que la cotactaren.

Quan feia d’escout i va teobar aquesta illa, arborek, va decidir instal·lar-s’hi, i va ajudar als de volun-turisme, però després d’un temps van separar-se encara no se perquè.

els de volun-turisme són britànics.

Camine al voltant de la illa, una el·lipse d’uns 500m de diàmetre, per Pi dóna uns 2km, el que obtinc amb el GPS.

Trobe volun-turistes, hamaques, 7 hotelets, panells solars i instal·lacions hidroponiques! L’atmosfera de l’illa és totalment diferent de Pam. Més regulat tot i xiquets vestits i otganitzats.

Sulawesi 26-29, 1, 2, 3 Tolitoli, Treasures Paradise

More, much more!

image

I live on the assumption that the world’s is never boring. If I find it boring is that I’m doing something wrong..

Toli-toli. If Biduk-Biduk (about 100km away across the sea) was a hidden paradise, Toli-Toli is a treasure paradise.

How to start writing down my experiences there in a way that would simply make a bit of justice of what it really is?

Well all starts with contacting the CouchSurfing community of Toli-Toli. It’s still small but the amazing multi employed starter of it (tourist official, university teacher and photographer and something else!) Hendra, together with my host, Alvin,  and his friends and family, offered me one incredible and unimaginable experience.

I’ll go with a intense summary to give a taste, but there is more, much more!
1- One.

  • Sunrise sea market.
Sunrise market.
Sunrise sea market.
  • Royal house.
Royal house.
Royal house.
  • Mythology, with the story of how 3 founders of Toli-Toli transformed on the 3 main tree crops.
  • Visit to the local university full of young energetic students 😀

image

  • Street deer.
    image
  • Coconuts harvest and eating.

image

  • Fast river channel swimming.
    image

image

  • Village at night.

2- Two.

  • Village school visit

image

  • Small boat trip.

image

  • Navigating through mangroves.
  • Hanging bridge to a postcard village.

image

  • Colourful bridge.

image

  • Snorkelling through coral fish nurseries.

image

  • Realizing how noisy some fish are. Exploring shipwrecks.
  • Rest.

3- Three.

  • Holding piton snakes.

image

  • Local smith knife and swords shop!

image

  • Boarding 2nd fishing small boat to diminute islands

image

image

  • Diving to another coral reef.
  • Hunting moontail fish.
  • Dancing with a fish for 15 min.

image

  • Amazing dinner where you pick strange fish to eat, from the day catch.

image

Interview with the head of a village to see the Malu bird (a small penguin like) that’s supposed to be their ancestors and that buries on the sand 1m deep, eggs that are half the size of their body.

4- More much more.

  • Early rising to a red sunrise.
  • Interview with the only guard of the endemic maleo birds, who gets paid only 1milion rupies (150€) a month for his salary and all the expenses of the park.

image

  • Beach.
  • Boat ride with all the colours of blue.

image

  • Beach walking with the white waves breaking the shore.

image

  • Crossing the beach forest, with sea sound on the background, giant spiders!

image

image

  • Maleo bird burring its eggs.
  • Lizard unburring them.
  • Humans unburring them.

image

  • Blue ride back.

image

  • All this marvellous world. All the wonderful people.

image

Continues on:
21st century explorers, 21st century way openers.